Per una sanitat pública, universal i de qualitat

Les mutacions del llenguatge

Paraules que eren tabús en l’ortodòxia neoliberal en aquests darrers 30 anys de vertiginosa acceleració se senten ara no només en boca de polítics, acadèmics i intel·lectuals, sinó fins i tot d’algunes veus de l’empresariat. La renda bàsica, el reforçament del sector públic, la necessitat que la sanitat quedi fora de les lleis del mercat, la congelació dels límits de deute dels països, la mutualització europea del rescat dels països més afectats, són avui a la llista de suggeriments susceptibles de plantejar-se Aquesta aturada inesperada ens ha confirmat que l’economia de mercat és mundial, però que el poder polític continua sent nacional i estatal. I ens ha evidenciat la dificultat d’afrontar una crisi provocada per la natura i no per un Estat o un poder enemic.

Continua llegint

“El control social serà un dels grans guanyadors de la pandèmia”

Marina Garcés creu que amb la crisi del coronavirus sortiran reforçats els populismes i els moviments classistes i excloents. La novetat no és la sociabilitat confinada sinó la seva dimensió global i generalitzada i el fet que afecti aquells que normalment tenim més dret i accés a la mobilitat. Les actuals condicions de vida treuen el millor i el pitjor que podem arribar a ser. No entenc que puguin sortir els gossos però no els infants. Aquesta crisi s’afegeix a les anteriors, com la terrorista i econòmica, i a les posteriors, com la climàtica. Són crisis que van debilitant el teixit social. Ja fa temps que estem regalant dades sense control. Recuperar-nos és seguir vivint sense reproduir el que ens ha portat fins aquí. En sabrem?

Continua llegint

L’anunciador de la “catàstrofe”

L’investigador Àlex Arenas, defensor aferrissat del confinament total, lidera l’equip que ha desenvolupat un model matemàtic que anticipa l’expansió del coronavirus. Veient sobre el mapa la capacitat de transmissió que té el virus, adverteix que “el bitxo és molt agressiu” i pronostica que la següent fase exigirà mantenir la guàrdia ben alta

Continua llegint

‘Ens diuen mentides i pretenen que ens les creguem’

Entrevista a una infermera d'UCI d'un hospital de referència de Catalunya, la qual no ha volgut donar el seu nom. La seva situació laboral és precària i no sap què pot passar. Treballar aquests dies a l’UCI diria que és perillós. A mi, que d’aquí a una setmana tinguem EPI no em serveix de res. Potser ja ens haurem contagiat. Els EPI es necessiten quan es necessiten… Han vingut professionals d’altres serveis. Estic molt impressionada de la predisposició amb la qual vénen a treballar. Donen el 200% d’ells mateixos… Sincerament, d’orgull poc, és la meva feina. A mi m’agrada molt i per això la faig. Jo no em sento heroïna ni ho vull ser… A l’UCI hi ha molta gent jove. Sóc jove i el que veig no em tranquil·litza…

Continua llegint