Sobreviure a les residències (2): Treballadores en alerta permanent i (1): Entre la solitud i l’angoixa
"La directora no volia trucar al 061, fins i tot em tallaven el telèfon, vaig haver d’aprofitar un descuit d’ella per trucar al CAP". “Ens van dir que no havíem de donar informació a cap familiar”. “Vestíem amb bosses d’escombraries perquè no teníem res”. “A part de la guerra, no havia vist una cosa com aquesta”. “S’han venut les residències al millor postor”. “He vist gent morir-se de pena”. "En preguntar quines mesures havien previst a la residència, «van posar cara de sorpresa, no havien previst res. Parlaven que calia rentar-se les mans. No hi havia ni gel". “Estan tot el dia aquí com si fos un pàrquing”…
Continua llegint