Sangoneres
Quan arriba l’inesperat, una pandèmia, totes les tramoies d’una sanitat pública parasitada per la privada cauen. I una sanitat pública en estat d’anèmia s’ha de deslliurar de les sangoneres i actuar, per atendre i pal·liar el dolor, per humanitzar i investigar, per donar la mà i trobar una cura. Sí, hem de sentir un gran orgull per la sanitat pública que tenim, però també, al mateix temps, hem de sentir molta vergonya. Per tot el que hem tolerat. Per tot el que hem consentit. I perquè ens hem de comprometre molt més amb la salut pública.
Continua llegint