CATAC-CTS

En situaciones excepcionales, las respuestas requieren de un elevado consenso social y eso es lo que la ciudadanía en general espera. Quienes se opongan van a tener problemas para explicarse. Només li falta dir: "El fill de la Joana i jo ens encarreguem que els tinguin". En Coscu es nomena com el nostre defensor contra l'embat de les forces del mercat.

Si són certes les notícies de selecció per edat, quin missatge s'envia ella mateixa una societat que menysvalora la vida de les persones amb el full de serveis més extens? Molts metges, infermeres i curadors d’algunes residències, desemparats per les administracions i sense recursos per a protegir-se del contagi, han arriscat la salut i la pròpia vida per no haver d’enfrontar-se al dilema que a les classes d’ètica es presenta com un joc teòric, però que a la vida real es manifesta amb una angúnia punyent.

També demana l'obligatorietat de les mascaretes. Sorprén el rebuig contundent a la competència entre administracions "dado el uso partidista" per la seva ambigüitat i per quant no fa cap mena de crítica a la centralització i militarització que està suposant el lideratge estatal, més quan no s'ha criticat prèviament que no es confinés Madrid ni es permetès confinar Catalunya…

Els governs tenen moltes dificultats per a imposar la seva narrativa enmig de la pandèmia. Cal reinventar l’economia, fer servir noves estructures per a donar feina a tothom, reentrenar els tècnics com a infermeres i les infermeres com a metgesses… Hannah Arendt deia que els governs autoritaris depenen de la seva capacitat d’excloure’ns de la realitat. Els autoritaris no volen ser funcionals. Volen treballar només per al seu guany i aquesta no és una situació estable, ara més inestable perquè la gent escolta els experts.

Pel filòsof camerunès Achille Mbembe el sistema capitalista actual, que ell anomena 'necroliberalisme', es basa en la distribució desigual de l'oportunitat de viure i de morir, seguint criteris estrictament econòmics. El colonialisme ja no vol conquerir territoris ni sotmetre poblacions, sinó obtenir beneficis immediats i recursos estratègics. Han arribat a l’extrem de discutir codis ètics per decidir qui té més dret de respirador, si un vell o un jove. Per contra, no fan un codi ètic per castigar, jutjar i inhabilitar per sempre els responsables de la precarietat sanitària. Precisament una de les premisses del sistema necroliberal és el desmantellament de la sanitat pública en benefici de la privada. Els morts són el sacrifici que cal oferir al sistema perquè continuï funcionant.

El model que van proposar Arenas, Granell, Gómez, Mitjà i companyia va fer prediccions més que raonables, que donaven pistes del que estava a punt de passar i que va acabar passant a les UCI de l’estat espanyol. Les raons per desacreditar aquest model són clarament polítiques. Per prediccions desastroses sobre aquest tema potser valdria més investigar la predicció de Fernando Simón qui, el 31 de gener, va profetitzar que “España no va a tener, como mucho, más allá de algún caso diagnosticado”.