El que la Generalitat finalitzi el contracte amb Ferroser, filial de Ferrovial, pel seguiment dels contactes COVID- 19 Ć©s una bona notĆcia, si Ć©s que finalment acaba sent realitat, no oblidem que el nou de juny, amb una pressió social molt important al carrer i l’oposició en bloc dels sanitaris va ser aprovada una moció al parlament per a la immediata rescissió del contracte, cosa que finalment no varen arribar a fer, tal com va explicar la consellera a mitjans d’agost, contradient el que el seu propi partit havia votat, i sense mĆ©s explicació que escudar-se amb l’elevat cost de la indemnització a l’empresa, que hauria pogut apropar-se al milió d’euros, per un contracte inicial que fregaria els 18 milions que es va concretar sota el paraigua de l’estat d’alarma generat per la Covid-19 i sense passar per un procĆ©s de contractació pĆŗblica.
Per posar les xifres en context no oblidem que la partida extraordinĆ ria per reforƧar l’atenció primĆ ria a Catalunya va ser de 4,5 milions que varen suposar poder contractar a 430 sanitaris, en canvi els 17 milions llargs que es va embutxacar Ferrovial varen suposar la contractació d’uns 150 (amb la previsió inicial d’augmentar fins a 250) enquestadors, batejats com a scouts, es veu que en anglĆØs es justifica millor el sobre cost.
El servei de Ferroser ha estat en tot moment molt deficitari, admĆØs pĆŗblicament pels mateixos enquestadors: L’APP no tenia capacitat per suportar tantes connexions simultĆ nies, moltes vegades s’ha aconseguit comunicar amb els contactes amb un retard de setmanes, o la sobrecĆ rrega de treball, en part per la inexistent coordinació i compartició d’informació, que ha suposat l’assumpció de tasques duplicades per part dels serveis d’atenció primĆ ria.
La pregunta, que en una democrà cia madura ja hauria tingut respostes, és: Qui va signar aquesta clà usula i perquè encara no ha dimitit?
AixĆ que amb aquests antecedents i ja prĆ cticament en campanya caldrĆ esperar a veure com acaba tot això…
