La data oblidada, i les dades no gaire mostrades. Sinistralitat laboral a lāEstat Espanyol.
Amb les celebracions del Dia Internacional del Treball, 1 de Maig, passa sovint inadvertida una altra data, prĆØvia, que Ć©s el 28 dāabril, Dia Internacional de la Seguretat i la Salut en el Treball, un dia en quĆØ lāEstat Espanyol tĆ© poc a celebrar i molt āmassa!ā de quĆØ avergonyir-se, per encapƧalar les pitjors xifres de sinistralitat i morbimortalitat laboral a la Unió Europea.
Les morts per accident laboral van augmentar el 10,4% l’any passat. El 2024, van morir 796 treballadors durant la seva jornada o en el trasllat al lloc de treball davant de la 721 del 2023. El 91% eren homes, segons l’estadĆstica publicada aquest dijous pel Ministeri de Treball.
La gran majoria de les vĆctimes mortals durant l’exercici de la seva feina es dedicaven al transport i emmagatzematge (138 treballadors), la construcció (135) o la indĆŗstria manufacturera (94), encara que en termes relatius destaquen les indĆŗstries extractives amb 27,67 morts per cada 100.000 treballadors. El segueixen igualment transport i emmagatzematge (12,60) i subministrament d’energia elĆØctrica (10,10).
En general, el 2024 s’han produĆÆt mĆ©s accidents amb baixa que l’any anterior (un 0,5% mĆ©s, fins a 628.300), però menys sense baixa (un 3% menys, 552.902). El 86% dels accidents que van provocar una incapacitat temporal es van produir a la jornada de treball i no in itinere. Els van patir sobretot els assalariats (595.483, davant dels 32.817 autònoms accidentats) i, per gĆØnere, el 71% van afectar homes i el 29% dones.
Augmenta la sinistralitat en indĆŗstria i transport
L’increment de les morts Ć©s perquĆØ el 2024 han mort 27 persones mĆ©s a la indĆŗstria manufacturera i 26 mĆ©s en transport i emmagatzematge, comparat amb 2023. TambĆ© destaquen 10 decessos laborals mĆ©s a l’administració pĆŗblica, defensa i la Seguretat Social. Els accidents laborals han augmentat especialment en les activitats immobiliĆ ries (un 14,4% de variació interanual) i en les activitats de la llar (8,2%).
La Comunitat Foral de Navarra i Castella-la Manxa donen la incidĆØncia mĆ©s elevada de morts durant la jornada laboral, amb gairebĆ© set morts per cada 100.000 habitants. La menor incidĆØncia correspon a les Balears i la Comunitat de Madrid, amb un Ćndex per sota de dos punts. En termes absoluts, la majoria de les morts en jornada laboral s’han registrat a Andalusia (100), el PaĆs ValenciĆ (81), Catalunya (78) i la Comunitat de Madrid (69).
Pugen els accidents ‘in itinere’ i baixen els d’autònoms
Els accidents in itinere que van causar baixa van pujar l’any passat a 87.986, dels quals 1.030 accidents van ser greus (83 mĆ©s que el 2023) i 150 accidents van ser mortals (10 mĆ©s). En aquest cas, trobem un major equilibri per gĆØnere: el 54% va afectar les dones i el 46% els homes. En canvi, si posem el focus en els accidents mortals in itinere, el percentatge d’homes puja al 80% (120 accidents).
Les tendĆØncies són dispars si separem les dades de treballadors assalariats i per compte d’altri. L’estadĆstica de Treball revela a mĆ©s que dels 796 treballadors que van perdre la vida en un accident laboral l’any passat, 730 eren assalariats, 83 mĆ©s que el 2023 (+12,8%), i 66 eren treballadors autònoms.
Del total d’autònoms que van perdre la vida en accident laboral, 61 ho van fer al centre de treball, 12 menys que el 2023 (-16,4%), mentre que cinc van morir en un sinistre anant a treballar, quatre mĆ©s que l’any anterior. En total, els treballadors per compte propi van patir l’any passat 32.817 accidents laborals amb baixa, un 5,2% menys que el 2023, amb descensos del 5,9% en els accidents in itinere i del 5,2% en els sinistres en jornada de treball.
Des del món sindical, i des de CATAC-CTS pel que fa especialment als sectors de sanitat, reclamem com sempre i amb mĆ©s forƧa si Ć©s possible, estratĆØgies i plans estatals que abordin amb lāeficĆ cia fins avui absent, un problema que assoleix dimensions epidĆØmiques greus, que empitjora lāentorn de la nostra classe treballadora molt per sota del que hauria de considerar-se acceptable a una societat avanƧada.
Lluitem, sempre, per entorns sociolaborals de debò segurs i saludables!
(Font: RTVE, 13/02/2025)