Per una sanitat pública, universal i de qualitat

PRESTACIONS INFERMERES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Durant l’any 2019, en el Fòrum de Diàleg Professional es van treballar aspectes relatius a l’alineació de polítiques de planificació i ordenació professional relacionats amb els models d’atenció que es volen impulsar com a sistema de salut, adaptant-los a les noves necessitats de salut de la població. un dels pilars bàsics de la discussió van ser els professionals i, so- bretot, l’adequació dels rols per donar una resposta eficient i eficaç a aquestes noves neces- sitats i posar els ciutadans-usuaris com a centre del sistema de salut.
El Departament de Salut ha treballat per establir un mapa de rols de la professió infermera i de la professió mèdica, en el si dels equips d’atenció primària i comunitària (APiC), per aclarir els rols allà on interactuen. Els acords presos han sorgit del debat entre diferents representants dels professionals del sector de la salut: col·legis professionals, societats científiques, organitzacions sanitàries, docents i agents socials, entre d’altres.
D’aquest treball es fa palès, entre altres conclusions, que és la professió infermera sobre la qual han de pivotar, sense cap dubte, els àmbits de promoció i prevenció primària i secun- dària. Esperem que en la Comissió Departamental per a l’Impuls Estratègic, en l’APiC dins del sistema de salut de Catalunya i en la implementació de les polítiques de millora en l’àm- bit de l’APiC, es tingui en compte aquest paper cabdal de les infermeres.
La direcció de Cures de l’ICS, des del ple convenciment que cal anar cap una atenció pri- mària i comunitària en què les infermeres tinguin un paper clau, planteja que caldrà contem- plar, com s’esmenta anteriorment, les conclusions del Fòrum del Diàleg Professional i de l’Estratègia nacional d’AP, amb una mirada més àmplia que faciliti al màxim el desenvolu- pament competencial de les infermeres en totes les situacions de vida, des del naixement fins a la mort, tant individualment com familiar i comunitària.
L’APiC de l’ICS, amb l’aportació de les infermeres, ha de poder afrontar els canvis neces- saris per continuar garantint la universalitat de l’assistència, aconseguir una millor atenció a la ciutadania i proporcionar serveis humanitzats accessibles, eficaços, eficients, segurs, sostenibles i de qualitat.
treballem per una APiC en què les infermeres siguin la porta d’entrada al sistema de salut que potenciï l’orientació comunitària amb la participació real i activa de les persones, com a estratègia de generació de salut i de lluita contra les desigualtats, per respondre als can- vis demogràfics, a l’augment de la comorbiditat i a l’envelliment de la població, i és en aquesta estratègia comunitària, en què les infermeres han d’intervenir de manera prioritària i eficient perquè és un dels professionals més preparats del sistema de salut per treballar la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia des de la perspectiva de la salut.
El model d’AP a Catalunya permet que cada persona tingui una infermera assignada, i aquesta és la seva referent de salut en totes les situacions de salut-malaltia, la qual cosa reforça el concepte de longitudinalitat.
El document que presentem és el resultat d’un treball de consens de professionals de la infermeria i la medicina, de les especialitats familiar i comunitària, representants de societats científiques i associacions professionals i el Consell de Col·legis d’Infermeria.
L’objectiu d’aquest document és relacionar les prestacions de la infermera en l’APiC, en població adulta i pediàtrica.
La definició de les prestacions de les infermeres a l’atenció primària i comunitària (PIAPiC) és una eina imprescindible per poder concretar les prestacions que s’ofereixen a la ciuta- dania.
Les PIAPiC han de ser dinàmiques i s’han de revisar periòdicament. En cap cas han de ser limitadores i han d’estar subjectes als canvis de necessitats, preferències i expectatives de les persones i del desenvolupament del rol professional, i als avenços tecnològics.
Els objectius d’aquestes PIAPiC han de respondre a les necessitats, preferències i expec- tatives de les persones i la comunitat, han de contemplar l’assoliment del màxim desenvo- lupament competencial, millorar la resolució de l’atenció en els processos assistencials clau, garantir l’oferta de serveis definida, defugir de les activitats sense valor afegit, promoure la integració de serveis, garantir l’atenció en proximitat i vetllar per la sostenibilitat del sistema sanitari públic.
La definició d’aquestes noves PIAPiC ens ajudarà a anar assolint, gradualment, el lideratge en les situacions de salut en què es consideri reconegut el desplegament de les competèn- cies de les infermeres, tant de forma autònoma com cooperativa, amb altres professionals de l’EAP o en l’àmbit territorial, amb la implicació de tots els actors.
Aquestes PIAPiC inclouen, doncs, tots els supòsits d’atenció ja reconeguts i contemplats, i que ja formen part de les competències infermeres, i totes les noves prestacions que s’han consensuat amb el grup que en poden formar part.
En el marc del desenvolupament de les PIAPiC es contempla, també, la salut comunitària, entesa com el conjunt d’actuacions destinades a millorar la situació de salut de la comuni- tat en les dimensions físiques, psicològiques i socials (Llei 18/2009, de 22 d’octubre, de salut pública).
El procés d’intervenció comunitària a l’APiC és interdisciplinari i ha d’organitzar-se interac- cionant efectivament amb els equips territorials de salut pública i altres actius del territori, per interactuar de manera corresponsable amb la comunitat, de la que n’és un actiu més, per tal d’establir-hi aliances estables i participar en el diagnòstic de les seves necessitats, la priorització dels problemes de salut, la planificació participativa de les intervencions i la realització d’aquestes.
La participació de la comunitat és clau en totes i cada una de les parts, per la qual cosa un projecte no és comunitari si no inclou la seva població en la detecció, l’elaboració, la imple- mentació i l’avaluació.
S’ha de potenciar l’orientació comunitària com a estratègia de salut, que ajudi a superar les desigualtats socials en salut que són paleses en la nostra societat. Per fer-ho possible, no solament cal disposar d’una dotació de recursos específics als EAP, sinó que cal reordenar què es fa i com es fa, i prioritzar les pràctiques que aportin valor.