Per una sanitat pública, universal i de qualitat

Las causas (silenciadas) del proceso de privatización de la sanidad

Incremento de las listas de espera, crecimiento de los seguros privados, continuo cambio de manos de las acciones de los hospitales privatizados, deterioro planificado de la atención primaria, recorte de plantillas y del presupuesto dirigido a los centros de gestión directa. Son consecuencias de una privatización sanitaria en la que han participado PSOE, PP y muchos otros partidos políticos, y que ha supuesto el colapso del sistema sanitario ante la crisis del covid-19. Llàstima que l'article també parli de Catalunya des del desconeixement de la seva realitat quan no calia.

Continua llegint

Trump decideix prendre hidroxicloroquina contra la Covid-19, desaconsellada pels experts

Ho ha anunciat al temps que ha advertit l'OMS que podria deixar de finançar-la i fins i tot deixar de ser-ne membre. Trump dóna 30 a l'OMS per demostrar la seva independència del govern de la Xina, quan al gener lloava públicament la gestió i la transparència del govern xinès. Trump va promocionar la hidroxicloroquina, i els EUA en van importar milions de dosis. Després de diversos estudis, l'Agència del Medicament nord-americana va concloure que no només no millora la salut sinó que té greus contraindicacions, com ara arítmies cardíaques.

Continua llegint

La pandèmia, un test d'estrès per al sistema sanitari català: les xifres d'una situació límit

La lluita contra el coronavirus s'ha afrontat amb menys recursos que la mitjana espanyola. Segons Lopez Casasnovas, ens calen entre 4.000 i 5.000 milions d'euros, no fem prou amb els 2.000 que es gasten cada any sense haver estat pressupostats; són el que es coneix com a "despesa meritada", la que s'acaba fent de veritat però que no consta en el pressupost inicial. L'any 2018, la xifra es va enfilar per sobre dels 10.400 milions, quan s'havien pressupostat una mica menys de 8.900 milions. Els pressupostos del 2020, abans de rebre l'impacte del coronavirus, preveien gastar menys de 10.000 milions.

Continua llegint

No obriu les escoles, per ara

Als bars, a les esglésies i als centres comercials es poden imposar mesures per aconseguir un cert distanciament físic entre les persones. A les escoles i als instituts, no. Potser el problema no és que la gent s’està reincorporant massa aviat als seus llocs de feina? “No és millor que els alumnes guarden en el seu imaginari individual i col·lectiu la imatge de l’escola tal i com era?”. Toni Rico en resposta a Roger Palà.

Continua llegint