CATAC-CTS

Quan arriba l’inesperat, una pandèmia, totes les tramoies d’una sanitat pública parasitada per la privada cauen. I una sanitat pública en estat d’anèmia s’ha de deslliurar de les sangoneres i actuar, per atendre i pal·liar el dolor, per humanitzar i investigar, per donar la mà i trobar una cura. Sí, hem de sentir un gran orgull per la sanitat pública que tenim, però també, al mateix temps, hem de sentir molta vergonya. Per tot el que hem tolerat. Per tot el que hem consentit. I perquè ens hem de comprometre molt més amb la salut pública.

Aquí, des de les pàgines d'Octuvre, Albano Dante escriu 'Desmuntant una greu manipulació sanitària de la Cadena Ser. (I destapant el seu ús partidari)' contra aquell titular difòs per destacats membre d'ICV-Comuns i el compara amb el de Nació Digital "Així compensarà el Govern els hospitals concertats per l’atenció al coronavirus". Al dossier, articles que donen el context.

Estados Unidos es el único país importante que no puede proporcionar datos a la OMS porque es sumamente disfuncional. El Pentágono y la construcción de su muro progresan, pero cualquier otra cosa empeora, en particular la sanidad. Las farmacéuticas siguen la buena lógica capitalista: las señales del mercado indican que prepararse para una catástrofe anticipada y prevista no genera beneficios. Si Trump resulta reelegido, el desastre es indescriptible. Obama se esforzó en intentar prepararse para esto, contrataron a una pequeña empresa que fabricaba respiradores de gran calidad a bajo coste. Fue adquirida por Covidien, que los fabrica sofisticados y caros y poco después comunicaron que querían rescindir el contrato, no era suficientemente rentable.