Dia: 15 d'abril de 2020

Mentre la major part de la població espera a casa, els sanitaris treballen exposats al coronavirus. Els anomenem herois, però la majoria no se senten així. Lamenten que el repetit mantra de “la millor sanitat del món” ens faci caure en l’autocomplaença. Fa anys que es reclamen millores i demanen que els aplaudiments dels balcons es tradueixin en suports quan tot això passi.

Salut ha reubicado a 480 ancianos y otros 481 han regresado con sus familias. Una nueva residencia medicalizada en Barcelona podrá acoger a 240 enfermos de edad avanzada.

El confinament no és cap triomf, és la conseqüència d’un fracàs: no es van atendre les advertències, no es va saber preveure l’amenaça. De cop i volta, hem descobert la vulnerabilitat d’un sistema que semblava imparable. La por, la culpa i l’aïllament. Les tres peces del mecanisme de la gran frenada. És difícil imaginar que les forces que han fet el que han volgut durant els últims anys no tornin a disparar des d’ara mateix la dinàmica de l’acceleració sense límits.

«El coronavirus posa en evidència els límits del capitalisme global, el paper desidiós d'estats i organismes internacionals i l'obligada indefensió de la ciutadania enfront dels poders públics». Julià de Jòdar repassa anteriors lluites i catàstrofes sanitàries: la lluita popular de Santa Coloma va portar l’ambulatori; la negada epidèmia de còlera va deixar pas a un ministeri de Sanitat franquista; el cas de la colza va rematar l’agonitzant UCD i va permetre l’ascens del PSOE. L’Íbex més liberal, amb uns nous pactes, voldria ara establir una dictablanda.