Per una sanitat pĆŗblica, universal i de qualitat

La pandemia examina el federalismo alemƔn y el centralismo francƩs

La prueba de estrĆ©s del virus retrata virtudes y defectos de las dos potencias europeas y sus sistemas. La gestiĆ³n alemana destaca, de momento, por su eficiencia. 3.868 muertes en Alemania y mĆ”s de 18.000 en Francia, segĆŗn el Ćŗltimo recuento. Desde que empezĆ³ la epidemia, Alemania ha incrementado de 28.000 a 40.000 el nĆŗmero de camas en unidades de cuidados intensivos.

Continua llegint

24 morts i prop de 180 positius per coronavirus en la residĆØncia Ca n'Amell de PremiĆ  de Mar (de DomusVi)

Fiscalia investiga set residĆØncies a Catalunya, 38 a tot l'estat, 19 de les quals a Madrid. L'alcalde de PremiĆ  acusa direcciĆ³ del centre, ara rellevada, de "negligĆØncia absoluta" i de no acceptar la colĀ·laboraciĆ³ i denuncia l'extrema lentitud de la intervenciĆ³ de la Generalitat. La Fiscalia investiga la mort de 22 avis en residĆØncies de Capellades i Olesa. L'Ajuntament de Vilanova del CamĆ­ presentarĆ  denĆŗncia contra els gestors de la residĆØncia Amavir, on han mort 47 usuaris i el dels Pallaresos ha denunciat els antics gestors de la residĆØncia Nostrallar que suma 29 residents morts.

Continua llegint

Els professionals sanitaris van molt sobrecarregats de feina i aixĆ² els fa difĆ­cil, fins i tot, trobar un espai per a tenir cura dā€™ells mateixos.

Mireia Forner, adjunta de Psiquiatria de Vall d'Hebron, explica quins sĆ³n els principals trastorns que pateix el personal sanitari. Lā€™espai entre allĆ² que poden fer ara i allĆ² que feien habitualment i pensen que han de fer crea una fase dā€™angoixa moral. ā€˜He portat casos de pacients que han mort i Ć©s molt difĆ­cil el procĆ©s de dolā€™.

Continua llegint

La pandĆØmia Ć©s nomĆ©s un assaig. ā€˜La crisi climĆ tica serĆ  mĆ©s greu que aquesta pandĆØmiaā€™

Els cientĆ­fics feia anys que advertien de la relaciĆ³ entre la destrucciĆ³ dels ecosistemes naturals i lā€™augment de nous virus dā€™origen animal. Ens cal reflexionar per quĆØ l'excĆ©s de mobilitat Ć©s una de les causes del canvi climĆ tic. Jordi Sunyer, cap del programa de Salut Infantil de l'ISGlobal i catedrĆ tic de Medicina Preventiva i Salut PĆŗblica de la UPF

Continua llegint