Dia: 26 d'abril de 2020

La crisi sanitària no ha aturat guerres, com les del Iemen, Líbia o Síria perquè les potències i autoritats que governen aquests països són més perilloses per a nosaltres que el coronavirus. Els problemes amb el clima i el racisme són perillosos. La crisi sanitària sembla emmascarar amb la seva lletjor un panorama ja de per si molt desagradable. Quan el coronavirus comenci la retirada serà el moment d’un començament diferent per a nosaltres.

Usuaris de les xarxes socials denuncien acumulacions en places i passejos marítims i que moltes unitats familiars estan sortint al complet al carrer, sense respectar la restricció que diu que només pot fer-ho un adult

Què és la normalitat? El desig espontani de sortir de l’excepció és tornar on érem abans del malson. Això és possible? Diu Katharina Pistor que “el capitalisme per essència es funda en un futur desconegut”. La situació actual no ens obliga a aspirar a alguna cosa més? Les lògiques del poder són inexorables i cada dia que es perd a posar-los límits és un risc. Després de l’experiència viscuda ja no podem al·legar ignorància. I si creiem en la condició humana cal escoltar també les humanitats, tret que vulguem que la pandèmia derivi en endèmia permanent

Increïble i vergonyós que qui defensa un govern que posa militars al front de la crisi digui que Levantar fronteras y banderas no es una fórmula para parar el virus. Es poden criticar els jutges i les retallades de la dreta, però justifica el Gobierno davant de qualsevol crítica. El ingreso mínimo vital ya está a la vuelta de la esquina.

Guillermo Aldana va descartant motius: ni els diners que destinen a Sanitat, ni els llits d’UCI per habitant, ni tampoc la piràmide d’edat de la població expliquen el perquè uns països tenen pocs morts per milió d’habitants, i uns altres molts. Els països que van confinar de pressa, i quan no tenien gairebé morts, són els que se n’han sortit.