Concentracions:
-
-
Mataró: Plaça Miquel Biada (11:30)
-
Lleida: PlaƧa del Treball (12:00)
-
Barcelona: Passeig de grà cia/Provença (17h)
-
Girona: Can Ninetes (17:30)
-
Tarragona: plaƧa Imperial Tarraco (18:30)
-
Manifest IAC 1r de maig de 2021
La pandĆØmia ha posat en evidĆØncia que lāactual model de producció i distribució de mercaderies, un model econòmic irracional i productivista, ens porta a una espiral creixent de crisis socials i econòmiques, però tambĆ© de catĆ strofes ecològiques que fan aquest sistema incompatible amb la vida i els lĆmits biofĆsics del planeta.
Que les retallades, externalitzacions i privatitzacions en educació, sanitat, serveis socials dels darrers anys per part del Govern de la Generalitat i de lāEstat tenen un carĆ cter netament criminal.
Que mentre la gent gran moria en un sistema de residencies retallades, precaritzades i privatitzades, el mercat residencial ha esdevingut un negoci milionari a lāalƧa per empreses i fons voltors.
Que mentre les treballadores de la sanitat en plena crisi sanitĆ ria no tenien ni per EPIs, mentre el sistema colĀ·lapsava i, tal com assenyala un estudi del Centre europeu pel control i prevenció de malalties (ECDC), esdevenĆem el paĆs del món amb el percentatge de sanitaris afectats pel Covid-19 mĆ©s alt del món; les clĆniques i laboratoris privats es feien dāor amb proves PCR i tests rĆ pidsā¦, i la Generalitat feia contractes milionaris a dit.
Que mentre Amnistia Internacional assenyala Catalunya com la comunitat que mĆ©s ha retallat en sanitat (12ā37% total i 24% de lāatenció primĆ ria) el govern de la Generalitat aprovava, en el bell mig de la pitjor catĆ strofe social dels darrers temps, un nou decret privatitzador dels serveis pĆŗblics (decret 69/2020) per alegria de lobbys i empreses amigues.
La pandĆØmia ha posat en evidĆØncia mĆ©s que mai que la precarietat tĆ© nom de dona, que la feminització de la pobresa i la invisibilització del treball reproductiu i la violĆØncia de gĆØnere configuren un sistema de doble explotació i opressió (i de triple opressió a totes les immigrants). Ha posat en evidĆØncia el fracĆ s absolut dāunes polĆtiques que no posen en el centre la vida: nomĆ©s en el 2018 a lāEstat es van emprar 130 milions dāhores diĆ ries en treball de cures no remunerades. Aquesta xifra equival a 16 milions de persones treballant 8 hores diĆ ries sense rebre cap mena de retribució econòmica (i això abans de la pandĆØmia, ara les xifres són exponencialment mĆ©s altes), mentre, el treball de cures remunerat nomĆ©s empra actualment 3ā8 milions de persones a lāEstat, de les quals 2ā9 milions són dones.
Milers de famĆlies sense alternativa habitacional han estat vĆctimes dels desnonaments durant la pandĆØmia (tot i que es va dir que sāaturarien) mentre grans immobiliĆ ries, fons voltor, sector financer han fet lāagost i el Govern de lāEstat ha renunciat als 60.000 milions de rescat dāuna banca que ara acomiada milers de treballadors alhora que assumeix formalment com a deute pĆŗblic els 35.000 milions dāeuros del parc immobiliari de la SAREB.
Vivim una massiva destrucció de llocs de treball i de repressió salarial; desviació massiva de diners pĆŗblics i rescat a les grans empreses sense reforma fiscal progressiva; manteniment de les reformes laborals i legislacions que, com la Llei Rider, son en realitat pistes dāaterratge pel capitalisme de plataforma, autĆØntiques trituradores de drets laborals, socials i del territori. Les ajudes no han arribat als qui mĆ©s ho necessiten, mentre les cues de lāatur creixen exponencialment i els ERTO es converteixen en ERO (un augment del 1.993% els 2 primers mesos del 2021 respecte el 2020, i tot just comenƧa la cosaā¦). Això quan la pandĆØmia ha impactat sobre un paĆs on tenim la taxa de temporalitat mĆ©s elevada de la UE (26%), i on les dones representen el 74% dels contractes a temps parcial.
I mentre lāemergĆØncia social agafa dimensions pandĆØmiques, ens arriben anuncis de que sāampliarĆ el perĆode de cĆ lcul per a les pensions contributives fins a 35 anys, que sāallargarĆ lāedat de jubilació i sāaplicarĆ la motxilla austrĆaca a les pensions per privatitzar-les a travĆ©s de plans dāempreses aprovats per conveni (els fons seran gestionats per bancs i asseguradores) amb la colĀ·laboració necessĆ ria dels grans sindicats.
Això amb una taxa dāatur juvenil del 40% (que no cotitzaran els 35 anys ni en somnis). Una generació que nomĆ©s ha conegut crisi, precarietat, reformes laborals i, quan ha protestat, repressió policial. Un Jovent que ha vist com en els darrers temps les administracions han accelerat la mercantilització de lāeducació. Una educació a la cua dāEuropa en inversió (2ā8% a Catalunya, 6% mitjana europea), amb rĆ tios dignes de la cabina dels germans Marx, i un 40% de la plantilla en precari i en frau de llei (això en educació i en tota lāadministració pĆŗblica) mentre es tanquen lĆnies pĆŗbliques i les grans multinacionals com Google aprofiten la pandĆØmia per desembarcar en lāeducació pĆŗblica amb lāajuda de la Generalitat.
Lleis dāestrangeria i CIES que criminalitzen i apuntalen el racisme institucional front els drets bĆ sics de les persones mĆ©s vulnerables. Lleis mordaces al servei dāun sistema judicial arbitrari i repressor que engarjolen cantants, activistes i sindicalistes mentre lāextrema dreta i el feixisme ocupa lāespai pĆŗblic i confraternitza amb els cossos policials, mentre engarjolen cantants per dir veritats tan evidents com que vivim en una monarquia corrupteā¦
Però el pitjor ja ha passat ens diuen. Ara sĆ que sĆ. Ara ve el pla de reconstrucció europeu. I, amb un guió que sembla extret directament de Berlanga, el president del govern mĆ©s progressista de la història i el vice-president de la generalitat mĆ©s inoperant de la història posen la paradeta en la plaƧa major per a quĆØ fem la carta als reis. Parlem-ne.Ā
Els Fons Europeus de recuperació (remember 2008) un nou terreny per a la lluita de classes
Tant des del govern de lāEstat com des del Govern de Catalunya sāhan presentat els fons europeus NextGeneration com una mena de terra promesa de la recuperació econòmica, dels serveis pĆŗblics i la transició socioecològica. Però el cert Ć©s que ni a hores dāara sabem si aquests fons arribaran (nomĆ©s 13 dels 27 paĆÆsos de la UE han aprovat el repartiment de fons, i ho han de fer tots); ni sembla que lāobjectiu dāaquests fons estiguin encaminats a transformar el model productiu en clau ecològica o de justĆcia social tal com denuncien organitzacions com ODG, OMAL o Ecologistes en acció en un informe recent.
Avui seāns presenta els fons europeus de recuperació com el sĆŗmmum de la justĆcia social i ecològica, lāessĆØncia solidaria del projecte europeu. De la mateixa manera que ahir el govern dels millors dāArtur Mas o el govern Zapatero havien presentat respectivament les retallades i la modificació de lāarticle 135 de la Constitució (per prioritzar el pagament del deute ilĀ·legĆtim per sobre els drets socials) com el camĆ mĆ©s rĆ pid per sortir de la crisis. Avui, dĆØiem, encara que la melodia ha canviat, lāharmonia impossible que ens volen vendre Ć©s la mateixa: presentar un espoli econòmic, social i ecològic ingent com una salvació per a les classes populars amb el ja conegut lema nadie se quedarĆ” atrĆ”s.
De fet, tota lāarquitectura que vehicularĆ les ajudes europees representa lāenĆØsima transferĆØncia de diner pĆŗblic a grans empreses privades a canvi de reformes estructurals i austeritat pressupostĆ ria pels estats: grans inversions pĆŗbliques cap als capitals privats finanƧada amb lāemissió de deute als mercats. I això en un context on la recaptació pĆŗblica ha caigut en picat i el deute pĆŗblic es situa en records històrics no vistos des de la guerra de Cuba.
Les grans partides de la NextGeneration no estan previstes per augmentar els pressupostos socials ni per a recolzar a les treballadores essencials que han patit lāimpacte de la pandĆØmia. Serviran perquĆØ aquells que han fet lāagost amb la mort i la misĆØria de la majoria tornin a rebre inversions milionĆ ries mentre als governs i les administracions pĆŗbliques es torna a implementar la condicionalitat pressupostĆ ria.
Unim-nos i responguem als atacs del capital
Des del sindicalisme alternatiu i en alianƧa amb els moviments socials cal donar una resposta a lāalƧada dāaquests reptes en tots els camps, ens hi va el nostre futur laboral, social, climĆ tic⦠El terreny sobre el qual pivotarĆ la lluita de classes en el proper perĆode ve marcat per aquest nou procĆ©s constituent material i polĆtic. DissenyatĀ des de dalt i a la mida de les elits econòmiques per tal dāaprofundir en les polĆtiques que ens han portat a lāactual desastre de crisi multidimensional.
Un desastre, del que ja estem avisant fa temps, que lāestĆ capitalitzant en part el feixisme aprofitant-se de la lluita, del penĆŗltim contra lāĆŗltim, per la supervivĆØncia diĆ ria. Que sāincrementarĆ , si no sāapliquin polĆtiques en favor de les classes treballadores. SāincrementarĆ si no es deixen de fer polĆtiques per combatre la pobresa que han demostrat ser del tot fallides (per la seva condicionalitat, burocrĆ cia i estigmatització de les persones perceptores) com ho estem veient a diari amb lāIngrĆ©s MĆnim vital o la Renda garantida de ciutadania.
Cal donar, doncs, una resposta global i multidimensional des de baix. Cal un sindicalisme de classe i anticapitalista amb estratĆØgies noves per organitzar la nova composició del món del treball. Que interioritzem realment lāecofeminisme, lāantiracisme i lāinternacionalisme com elements constitutius i estratĆØgics dāaquesta recomposició de la classe. En alianƧa amb el sindicalisme social, els moviments ecologistes, feministes, veĆÆnals, antiracistes, pensionista, el cooperativisme i en defensa del territoriā¦. Des dāaquĆ cal fer palanca per aixecar una millor correlació de forces front el capital i dibuixar des de ja una constitució material alternativa pel conjunt de les classes treballadores; als barris, als centres de treball i el territori.
Per tot això, aquest primer de maig des del sindicalisme alternatiu i els moviments socials Ć©s proposa una primera agenda polĆtica, social i laboral per construir aquesta alternativa:
- Reindustrialització i relocalització industrial en clau ecològica, sota control públic i comunitari .
- Planificació publica i participativa urgent per la transició ecològica i energĆØtica que impedeixi lāextinció.
- Derogació total i completa de les reformes laborals del PSOE i PP: la clau de la precarietat.
- Incorporació de les treballadores de la llar i les cures a el rĆØgim general de la seguretat social, lāeliminació de lāacomiadament per desistiment de lāocupador.
- Augment de plantilla a Inspecció de Treball i a jutjats social per garantir justĆcia rĆ pida i gratuĆÆta davant del frau laboral. En acomiadament improcedent dret a escollir la readmissió.
- No al pacte de Toledo ni a noves retallades en matĆØria de pensions. No a fons privats, si a pensions pĆŗbliques i mĆnima 1080⬠als 65 anys.
- Renda bĆ sica universal dāemergĆØncia social per tal de garantir que hi accedeixi tothom, sense condicions, ni requisits dāaccĆ©s.
- Un Increment del SMI a 1300ā¬.
- Reducció de la jornada laboral a 30 hores sense reducció salarial, repartiment de tots els treballs
- Expropiació i Ćŗs social de la totalitat dels immobles de la SAREB. Fem nostres les reclamacions del moviment de lāhabitatge en aquest Ć mbit. Prohibició desnonaments sense alternativa.
- Sanitat, dependĆØncia i educació pĆŗblics 100% sense discriminació, prou finanƧar concertada, prioritzar lāatenció primĆ ria. Alliberament de les patents cap a la sobirania farmacĆØutica.
- Derogació de la llei dāestrangeria i tancament dels CIES. Reconeixement de lāestatus de refugiades i exiliades. Llibertat de moviments per les persones recloses a CanĆ ries. Regularització sense condicions!
- No al pagament del deute pĆŗblic.
- Derogació de la llei Mordassa, prou repressió a lluitadors socials i sindicals, llibertat dels presos. Dissolució dels antiavalots.