Per una sanitat pĆŗblica, universal i de qualitat

Per un primer 1 de maig anticapitalista

Per un primer 1 de maig anticapitalista

Concentracions:

    • Mataró: PlaƧa Miquel Biada (11:30)

    • Lleida: PlaƧa del Treball (12:00)

    • Barcelona: Passeig de grĆ cia/ProvenƧa (17h)

    • Girona: Can Ninetes (17:30)

    • Tarragona: plaƧa Imperial Tarraco (18:30)

Manifest IAC 1r de maig de 2021

La pandĆØmia ha posat en evidĆØncia que l’actual model de producció i distribució de mercaderies, un model econòmic irracional i productivista, ens porta a una espiral creixent de crisis socials i econòmiques, però tambĆ© de catĆ strofes ecològiques que fan aquest sistema incompatible amb la vida i els lĆ­mits biofĆ­sics del planeta.

Que les retallades, externalitzacions i privatitzacions en educació, sanitat, serveis socials dels darrers anys per part del Govern de la Generalitat i de l’Estat tenen un carĆ cter netament criminal.

Que mentre la gent gran moria en un sistema de residencies retallades, precaritzades i privatitzades, el mercat residencial ha esdevingut un negoci milionari a l’alƧa per empreses i fons voltors.

Que mentre les treballadores de la sanitat en plena crisi sanitĆ ria no tenien ni per EPIs, mentre el sistema colĀ·lapsava i, tal com assenyala un estudi del Centre europeu pel control i prevenció de malalties (ECDC), esdevenĆ­em el paĆ­s del món amb el percentatge de sanitaris afectats pel Covid-19 mĆ©s alt del món; les clĆ­niques i laboratoris privats es feien d’or amb proves PCR i tests rĆ pids…, i la Generalitat feia contractes milionaris a dit.

Que mentre Amnistia Internacional assenyala Catalunya com la comunitat que mĆ©s ha retallat en sanitat (12’37% total i 24% de l’atenció primĆ ria) el govern de la Generalitat aprovava, en el bell mig de la pitjor catĆ strofe social dels darrers temps, un nou decret privatitzador dels serveis pĆŗblics (decret 69/2020) per alegria de lobbys i empreses amigues.

La pandĆØmia ha posat en evidĆØncia mĆ©s que mai que la precarietat tĆ© nom de dona, que la feminització de la pobresa i la invisibilització del treball reproductiu i la violĆØncia de gĆØnere configuren un sistema de doble explotació i opressió (i de triple opressió a totes les immigrants). Ha posat en evidĆØncia el fracĆ s absolut d’unes polĆ­tiques que no posen en el centre la vida: nomĆ©s en el 2018 a l’Estat es van emprar 130 milions d’hores diĆ ries en treball de cures no remunerades. Aquesta xifra equival a 16 milions de persones treballant 8 hores diĆ ries sense rebre cap mena de retribució econòmica (i això abans de la pandĆØmia, ara les xifres són exponencialment mĆ©s altes), mentre, el treball de cures remunerat nomĆ©s empra actualment 3’8 milions de persones a l’Estat, de les quals 2’9 milions són dones.

Milers de famĆ­lies sense alternativa habitacional han estat vĆ­ctimes dels desnonaments durant la pandĆØmia (tot i que es va dir que s’aturarien) mentre grans immobiliĆ ries, fons voltor, sector financer han fet l’agost i el Govern de l’Estat ha renunciat als 60.000 milions de rescat d’una banca que ara acomiada milers de treballadors alhora que assumeix formalment com a deute pĆŗblic els 35.000 milions d’euros del parc immobiliari de la SAREB.

Vivim una massiva destrucció de llocs de treball i de repressió salarial; desviació massiva de diners pĆŗblics i rescat a les grans empreses sense reforma fiscal progressiva; manteniment de les reformes laborals i legislacions que, com la Llei Rider, son en realitat pistes d’aterratge pel capitalisme de plataforma, autĆØntiques trituradores de drets laborals, socials i del territori. Les ajudes no han arribat als qui mĆ©s ho necessiten, mentre les cues de l’atur creixen exponencialment i els ERTO es converteixen en ERO (un augment del 1.993% els 2 primers mesos del 2021 respecte el 2020, i tot just comenƧa la cosa…). Això quan la pandĆØmia ha impactat sobre un paĆ­s on tenim la taxa de temporalitat mĆ©s elevada de la UE (26%), i on les dones representen el 74% dels contractes a temps parcial.

I mentre l’emergĆØncia social agafa dimensions pandĆØmiques, ens arriben anuncis de que s’ampliarĆ  el perĆ­ode de cĆ lcul per a les pensions contributives fins a 35 anys, que s’allargarĆ  l’edat de jubilació i s’aplicarĆ  la motxilla austrĆ­aca a les pensions per privatitzar-les a travĆ©s de plans d’empreses aprovats per conveni (els fons seran gestionats per bancs i asseguradores) amb la colĀ·laboració necessĆ ria dels grans sindicats.

Això amb una taxa d’atur juvenil del 40% (que no cotitzaran els 35 anys ni en somnis). Una generació que nomĆ©s ha conegut crisi, precarietat, reformes laborals i, quan ha protestat, repressió policial. Un Jovent que ha vist com en els darrers temps les administracions han accelerat la mercantilització de l’educació. Una educació a la cua d’Europa en inversió (2’8% a Catalunya, 6% mitjana europea), amb rĆ tios dignes de la cabina dels germans Marx, i un 40% de la plantilla en precari i en frau de llei (això en educació i en tota l’administració pĆŗblica) mentre es tanquen lĆ­nies pĆŗbliques i les grans multinacionals com Google aprofiten la pandĆØmia per desembarcar en l’educació pĆŗblica amb l’ajuda de la Generalitat.

Lleis d’estrangeria i CIES que criminalitzen i apuntalen el racisme institucional front els drets bĆ sics de les persones mĆ©s vulnerables. Lleis mordaces al servei d’un sistema judicial arbitrari i repressor que engarjolen cantants, activistes i sindicalistes mentre l’extrema dreta i el feixisme ocupa l’espai pĆŗblic i confraternitza amb els cossos policials, mentre engarjolen cantants per dir veritats tan evidents com que vivim en una monarquia corrupte…

Però el pitjor ja ha passat ens diuen. Ara sí que sí. Ara ve el pla de reconstrucció europeu. I, amb un guió que sembla extret directament de Berlanga, el president del govern més progressista de la història i el vice-president de la generalitat més inoperant de la història posen la paradeta en la plaça major per a què fem la carta als reis. Parlem-ne. 

Els Fons Europeus de recuperació (remember 2008) un nou terreny per a la lluita de classes

Tant des del govern de l’Estat com des del Govern de Catalunya s’han presentat els fons europeus NextGeneration com una mena de terra promesa de la recuperació econòmica, dels serveis pĆŗblics i la transició socioecològica. Però el cert Ć©s que ni a hores d’ara sabem si aquests fons arribaran (nomĆ©s 13 dels 27 paĆÆsos de la UE han aprovat el repartiment de fons, i ho han de fer tots); ni sembla que l’objectiu d’aquests fons estiguin encaminats a transformar el model productiu en clau ecològica o de justĆ­cia social tal com denuncien organitzacions com ODG, OMAL o Ecologistes en acció en un informe recent.

Avui se’ns presenta els fons europeus de recuperació com el sĆŗmmum de la justĆ­cia social i ecològica, l’essĆØncia solidaria del projecte europeu. De la mateixa manera que ahir el govern dels millors d’Artur Mas o el govern Zapatero havien presentat respectivament les retallades i la modificació de l’article 135 de la Constitució (per prioritzar el pagament del deute ilĀ·legĆ­tim per sobre els drets socials) com el camĆ­ mĆ©s rĆ pid per sortir de la crisis. Avui, dĆØiem, encara que la melodia ha canviat, l’harmonia impossible que ens volen vendre Ć©s la mateixa: presentar un espoli econòmic, social i ecològic ingent com una salvació per a les classes populars amb el ja conegut lema nadie se quedarĆ” atrĆ”s.

De fet, tota l’arquitectura que vehicularĆ  les ajudes europees representa l’enĆØsima transferĆØncia de diner pĆŗblic a grans empreses privades a canvi de reformes estructurals i austeritat pressupostĆ ria pels estats: grans inversions pĆŗbliques cap als capitals privats finanƧada amb l’emissió de deute als mercats. I això en un context on la recaptació pĆŗblica ha caigut en picat i el deute pĆŗblic es situa en records històrics no vistos des de la guerra de Cuba.

Les grans partides de la NextGeneration no estan previstes per augmentar els pressupostos socials ni per a recolzar a les treballadores essencials que han patit l’impacte de la pandĆØmia. Serviran perquĆØ aquells que han fet l’agost amb la mort i la misĆØria de la majoria tornin a rebre inversions milionĆ ries mentre als governs i les administracions pĆŗbliques es torna a implementar la condicionalitat pressupostĆ ria.

Unim-nos i responguem als atacs del capital

Des del sindicalisme alternatiu i en alianƧa amb els moviments socials cal donar una resposta a l’alƧada d’aquests reptes en tots els camps, ens hi va el nostre futur laboral, social, climĆ tic… El terreny sobre el qual pivotarĆ  la lluita de classes en el proper perĆ­ode ve marcat per aquest nou procĆ©s constituent material i polĆ­tic. DissenyatĀ  des de dalt i a la mida de les elits econòmiques per tal d’aprofundir en les polĆ­tiques que ens han portat a l’actual desastre de crisi multidimensional.

Un desastre, del que ja estem avisant fa temps, que l’estĆ  capitalitzant en part el feixisme aprofitant-se de la lluita, del penĆŗltim contra l’últim, per la supervivĆØncia diĆ ria. Que s’incrementarĆ , si no s’apliquin polĆ­tiques en favor de les classes treballadores. S’incrementarĆ  si no es deixen de fer polĆ­tiques per combatre la pobresa que han demostrat ser del tot fallides (per la seva condicionalitat, burocrĆ cia i estigmatització de les persones perceptores) com ho estem veient a diari amb l’IngrĆ©s MĆ­nim vital o la Renda garantida de ciutadania.

Cal donar, doncs, una resposta global i multidimensional des de baix. Cal un sindicalisme de classe i anticapitalista amb estratĆØgies noves per organitzar la nova composició del món del treball. Que interioritzem realment l’ecofeminisme, l’antiracisme i l’internacionalisme com elements constitutius i estratĆØgics d’aquesta recomposició de la classe. En alianƧa amb el sindicalisme social, els moviments ecologistes, feministes, veĆÆnals, antiracistes, pensionista, el cooperativisme i en defensa del territori…. Des d’aquĆ­ cal fer palanca per aixecar una millor correlació de forces front el capital i dibuixar des de ja una constitució material alternativa pel conjunt de les classes treballadores; als barris, als centres de treball i el territori.

Per tot això, aquest primer de maig des del sindicalisme alternatiu i els moviments socials és proposa una primera agenda política, social i laboral per construir aquesta alternativa:

  • Reindustrialització i relocalització industrial en clau ecològica, sota control pĆŗblic i comunitari .
  • Planificació publica i participativa urgent per la transició ecològica i energĆØtica que impedeixi l’extinció.
  • Derogació total i completa de les reformes laborals del PSOE i PP: la clau de la precarietat.
  • Incorporació de les treballadores de la llar i les cures a el rĆØgim general de la seguretat social, l’eliminació de l’acomiadament per desistiment de l’ocupador.
  • Augment de plantilla a Inspecció de Treball i a jutjats social per garantir justĆ­cia rĆ pida i gratuĆÆta davant del frau laboral. En acomiadament improcedent dret a escollir la readmissió.
  • No al pacte de Toledo ni a noves retallades en matĆØria de pensions. No a fons privats, si a pensions pĆŗbliques i mĆ­nima 1080€ als 65 anys.
  • Renda bĆ sica universal d’emergĆØncia social per tal de garantir que hi accedeixi tothom, sense condicions, ni requisits d’accĆ©s.
  • Un Increment del SMI a 1300€.
  • Reducció de la jornada laboral a 30 hores sense reducció salarial, repartiment de tots els treballs
  • Expropiació i Ćŗs social de la totalitat dels immobles de la SAREB. Fem nostres les reclamacions del moviment de l’habitatge en aquest Ć mbit. Prohibició desnonaments sense alternativa.
  • Sanitat, dependĆØncia i educació pĆŗblics 100% sense discriminació, prou finanƧar concertada, prioritzar l’atenció primĆ ria. Alliberament de les patents cap a la sobirania farmacĆØutica.
  • Derogació de la llei d’estrangeria i tancament dels CIES. Reconeixement de l’estatus de refugiades i exiliades. Llibertat de moviments per les persones recloses a CanĆ ries. Regularització sense condicions!
  • No al pagament del deute pĆŗblic.
  • Derogació de la llei Mordassa, prou repressió a lluitadors socials i sindicals, llibertat dels presos. Dissolució dels antiavalots.