28 D’OCTUBRE: VAGA DEL SECTOR PÚBLIC A CATALUNYA
Taula sindical de Catalunya: comunicat unitari dels sindicats convocants
Tenir uns serveis públics dignes i de qualitat és quelcom essencial per a
assolir la societat que volem a Catalunya, una societat cohesionada i
orientada a reduir i superar les desigualtats socials, especialment aquelles
que afecten als sectors més desafavorits, que pateixen la crisi econòmica
postpandèmica amb més duresa, la classe treballadora i el conjunt de les
classes populars. Sectors com l’ensenyament públic, la sanitat, la justícia,
els serveis socials, assistencials, de garantia de rendes, i un llarg etcètera,
són fonamentals per a avançar en la transformació que volem per a la
nostra societat, i que la majoria de la població reclama, una transformació
en un sentit emancipador.
Les persones treballadores del conjunt del sector públic a Catalunya
sostenen amb la seva feina diària la qualitat de tots aquests serveis, de
vegades en condicions molt adverses, derivades de les polítiques de
retallades, privatitzacions i desmantellament progressiu de l’àmbit públic
dutes a terme pels diferents governs. Prenent només com a indicador el
sector públic de la Generalitat, constatem que una tercera part de les
persones treballadores tenen una relació laboral no estable, ja que els seus
contractes són d’interinatge o de laborals no fixes, en concret, uns 90.000
del total són treballadores temporals de l’administració pública catalana. La
temporalitat els darrers anys ha crescut fins a situar-se al voltant del 30%
de la plantilla total, sent la majoria dones que ocupen aquests llocs de
treball. La precarietat al sector públic de la Generalitat està altament
feminitzada. La situació no és gaire millor, i en alguns casos és fins i tot
pitjor, a les nostres administracions locals i en alguns organismes de
l’administració general de l’Estat.
La immensa majoria d’aquests llocs de treball precaris estan essent ocupats
per personal interí o laboral temporal amb més de 3 anys de serveis
prestats i, en molts casos més, fins i tot dècades ocupant de forma
provisional una plaça que mai no ha sortit a provisió reglamentària, ni les
qui l’ocupen han tingut mai l’oportunitat de consolidar. En ocasions, no pas
una, sinó diverses, amb nomenaments o contractes temporals de caràcter
successiu, perquè la rotació en el sector públic és molt alta. L’administració
pública, i tots els seus organismes depenents, han cronificat durant molts
anys la temporalitat sense garantir processos selectius per tal d’estabilitzar
convenientment les plantilles.
Les darreres sentències i autos del Tribunal de Justícia de la Unió Europea
(TJUE) són molt clares en el sentit que cal transposar completament la
directiva 1999/70/CE sobre el treball de durada determinada a
l’ordenament jurídic intern de l’estat espanyol, per tal de sancionar
l’administració incomplidora que hagi comès abús de temporalitat contra
les persones treballadores, i dissuadir també convenientment la seva
comissió en el futur.
Sentències com la resolució del TJUE del 19 març del 2020, i la
jurisprudència posterior d’aquest mateix tribunal, estableixen ben
clarament que els actuals processos selectius, de torn lliure i resolució
incerta, no es poden considerar com una sanció adequada a l’abús i, per
tant, no són cap garantia per tal d’estabilitzar les plantilles; a més d’establir
el criteri de tres anys d’interinitat per a considerar que el personal es troba
en abús de temporalitat. Els llocs de treball estructurals no haurien de
poder ser coberts amb contractes temporals: això és un frau de llei i un
abús acreditat per la pròpia justícia d’aquesta Unió Europea, les
disposicions de la qual tant els hi agrada seguir fil per randa als diferents
governs en altres àmbits que tenen a veure amb retallar els serveis o la
protecció social.
Cal sancionar la contractació abusiva, igualant els drets amb qui ostenta la
condició estable en el mateix règim jurídic, cal avançar en el reconeixement
del caràcter fix de la relació laboral per a qui està ocupant places de
caràcter estructural amb contractes o nomenaments temporals. Aquest nou
marc normatiu, necessari per a estabilitzar realment les plantilles, en cap
cas pot respondre a la lògica de la proposta presentada pel principal partit
del govern espanyol, el PSOE, i negociada amb la burocràcia sindical de les
tres centrals estatals majoritàries a la Mesa general de negociació de les
administracions públiques: CCOO, UGT i el CSIF. El reial decret llei 14/2021,
conegut com a “Icetazo” representa la reedició de la versió més dura i
excloent cap a les persones treballadores temporals de les velles formes
d’entendre l’”estabilització”, ja fracassades en el passat. Una proposta que,
si no és substancialment modificada en l’actual tràmit parlamentari com a
projecte de llei, implicarà un autèntic ERO d’extinció; l’acomiadament
massiu per a milers de persones treballadores del sector públic a Catalunya,
que porten molts anys demostrant la seva vàlua als seus centres de treball.
Un despropòsit que cal capgirar de manera urgent els propers dies i
setmanes.
La “fixesa”, aquesta consigna que ha esdevingut tan popular darrerament
entre el personal precari del sector públic, ha de ser entesa com
l’estabilització del personal interí o laboral temporal, tot modificant la seva
situació administrativa per tal d’assolir la seva funcionarització o bé
establint contractes/nomenaments fixes fins a la seva extinció per jubilació
ordinària. Aquesta cal que sigui la resposta a l’alta temporalitat existent a
conseqüència dels acords signats el 2017 i 2018 entre l’anterior Ministre
Montoro i els sindicats del règim. Davant d’aquest nou “procés
d’estabilització” que es vol posar en marxa amb l’”Icetazo”, mitjançant el
qual es pretenen convocar ofertes públiques extraordinàries, cal
mobilitzar-se per exigir i guanyar un nou dret laboral. El projecte de llei
per a la reducció de la temporalitat que s’està tramitant al Congreso de los
Diputados ha d’acabar recollint aquest nou dret en el seu articulat. Un nou
dret que doni el paraigua legal a les diferents administracions publiques
per a reconèixer el caràcter fix de la seva relació laboral a qui treballa en
frau de llei. Un nou dret per avançar en la millora de les condicions laborals
de les persones empleades públiques, tal com recull la nova llei que s’està
tramitant al Parlament de Catalunya d’estabilització del sector públic
català.
Per tot això, els sindicats sotasignants denunciem el reial decret llei
conegut com a “Icetazo”: vulnera la normativa i la jurisprudència europea
en no establir cap sanció adequada i dissuasòria a l’administració pública
per l’abús comès, i no fa altra cosa que castigar al personal abusat, posant
en risc la seva continuïtat en el lloc de treball. Demanem la seva derogació
immediata. Exigim que la nova llei que s’està tramitant reculli la fixesa com
a sanció a l’abús de temporalitat. Per això, en un moment crític on el futur
laboral de milers de treballadores està en joc convoquem vaga al sector
públic a Catalunya el proper dia 28 d’octubre.
Fem una crida a l´organització d’assemblees per establir una posició clara
de rebuig a l’acomiadament massiu que implica l’Icetazo. Cal aturar els
centres de treball i sortir als carrers per guanyar l’estabilitat dels qui
treballen a la pública.
Cap interina al carrer, les que hi són es queden.
Taula sindical de Catalunya:
Confederació General del Treball de Catalunya (CGT)
Confederació Nacional del Treball – Catalunya i Balears (CNT)
Sindicat de Comissions de Base (Co.Bas)
Coordinadora Obrera Sindical (COS)
Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)
Solidaritat Obrera (SO)
