Per una sanitat pĆŗblica, universal i de qualitat

1 de Maig la lluita continua

Dia 1 de Maig la lluita continua

Altra vegada 1 de Maig, altra vegada dia de reivindicacions, altra vegada dia de lluita per els drets de les persones treballadores. I Ʃs que, malauradament, aquest dia continua essent necessari i mƩs desprƩs del que ha passat durant els darrers anys i el que encara estƠ passant.

I Ć©s que si la factura de la crisi-estafa del 2009 va caure quasi Ć­ntegrament sobre les espatlles de la classe treballadora tant de forma directa; retallades de sou, acomiadaments, desnonaments, pobresa,…. com de forma indirecta; retallada de drets, retallada de serveis pĆŗblics i un deute pĆŗblic desorbitat que haurem de pagar durant generacions, la crisi desencadenada per la COVID-19 primer, les pujades abusives dels preus de la llum i el gas desprĆØs i la guerra d’UcraĆÆna no fan mĆ©s que penalitzar encara mĆ©s a les classes desfavorides i augmenta la bretxa amb les classes econĆ²miques mĆ©s altes que aprofiten aquestes circumstĆ ncies per enriquir-se encara mĆ©s.

Com sempre les grans perjudicades som persones que, malgrat els indicadors macroeconĆ²mics pre-covid, encara no ens havĆ­em recuperat de la darrera crisi i ara veiem com sā€™ha aprofitat una pandĆØmia, una crisi energĆØtica i una guerra per collar-nos encara mĆ©s.

Ɖs evident, i aixĆ­ ho han dit els experts durantĀ  anys, que el nostre paĆ­s ha de canviar el seu model productiu i que sā€™han de millorar les condicions laborals dels seus habitants. Sā€™ha de dignificar els sous, Ć©s inacceptable que hi hagi una part important de la poblaciĆ³ que, malgrat treballar, estigui per sota de dintell de la pobresa o que estigui en risc dā€™exclusiĆ³. Ɖs inacceptable els nivells dā€™atur que suporta el nostre paĆ­s i que la resposta del govern sigui apostar per endarrerir la jubilaciĆ³ perjudicant lā€™entrada de la gent jove al mercat laboral. No podem dir que pertanyem a Europa quan en altres paĆÆsos europeus tenen, millors sous apart, unes condicions laborals i de conciliaciĆ³ molt millors de les que tenim a casa.

No ens podem rendir i hem de demanar tantes vegades com calgui una jornada laboral de 35 hores amb una retribuciĆ³ que permeti a les treballadores viure amb dignitat, una conciliaciĆ³ familiar real, la fi de la bretxa salarial i uns convenis queĀ contemplin una pujada salarial igual a lā€™encariment del cost de la vida. Uns serveis pĆŗblics i de qualitat haurien de ser la base sobre el que el benestar de la poblaciĆ³ sā€™hauria de sostenir.

Prou privatitzacions! Prou precarietat! Prou retallar drets! Un altre 1 de Maig reivindicant el que ja havĆ­em de tenir. Un altre 1 de Maig lluitant per recuperar el que ja ens han tret. Un altre 1 de Maig de la classe treballadora. Tant de bo arribi el dia en que no calgui manifestar-nos el dia 1 de Maig.