Per una sanitat pĆŗblica, universal i de qualitat

els altres

Posted By: BertaĀ Ā  Ā  Ā  Ā  Ā  Ja hi tornem a ser. Una vegada mĆ©s, i en van masses, lā€™epidĆØmia de grip (aquesta vegada barrejada amb COVID, virus estomacals i refredats) ha tornat a demostrar que tenim un sistema de Salut constantment en tensiĆ³, ja que en qualsevol situaciĆ³ que se surti del normal queda totalment colĀ·lapsat.

Segurament aquests dies sentirem al departament de Salut donar un seguit dā€™excuses per a justificar aquesta situaciĆ³ com per exemple la baixa taxa de vacunaciĆ³ contra la grip i el Covid o inclĆŗs, tirant de demagĆ²gia, culpant les diferents vagues convocades per els sindicats en contra dā€™un acord insuficient que lā€™Ćŗnic que fa Ć©s donar quatre duros (i a algunes categories laborals ni aixĆ²) per continuar treballant en, prĆ cticament, les mateixes condicions laborals.

No Ć©s d’estranyar doncs que veient que aquesta manca de previsiĆ³, de dotaciĆ³ de personal i dā€™insistir en acords que no milloren les condicions laborals dels treballadors sigui de fĆ cil preveure que cada cert temps ens trobarem amb el desolador panorama que ara estem veient. Pacients que es tiren hores (i dies) als passadissos pendents dā€™ingrĆ©s, altes precoces de pacients que al cap de poc han de reingressar, ambulĆ ncies que no poden deixar els pacients a urgĆØncies per manca dā€™espai i que, per tant, queden inutilitzades si hi ha noves urgĆØncies, hospitals demanant als CAP que no es derivin mĆ©s pacients si no Ć©s estrictament necessari, etc.

I Ć©s que podem trobar molts motius, i excuses, per justificar aquesta situaciĆ³ que perjudica i molt tant a pacients com a treballadors i que posa en risc novament la vida de les persones mĆ©s vulnerables tal com, desgraciadament, vam comprovar no fa gaire. Les solucions dā€™urgĆØncia han estat obligar a portar mascareta als centres sanitaris (una mesura dā€™eficĆ cia limitada) i tornar a activar la baixa dā€™autoresponsabilitat per a pacients amb simptomatologia lleu per tal que no hagin dā€™anar al CAP a buscar la baixa mĆØdica.

Si busquem la causa principal, la trobarem en la manca crĆ²nica de finanƧament del sistema catalĆ  de Salut. Si mirem la despesa que es fa per PIB al nostre paĆ­s el % dels pressupostos que destina la Generalitat a sanitat podem observar que sĆ³n molt inferiors al % que hi destina Espanya.


Font Catsalut

Segurament que lā€™argument del conseller Sr. Balcells i el del molt honorable president Sr. AragonĆØs serĆ  el de dir que la culpa Ć©s dā€™Espanya, i potser Ć©s aixĆ­, perĆ² si vius en la comunitat autĆ²noma amb mĆ©s impostos propis del paĆ­s i amb els polĆ­tics mĆ©s ben pagats un comenƧa a pensar que tirar pilotes fora Ć©s la forma mĆ©s fĆ cil d’escĆ³rrer responsabilitats.

Com es pot comprovar per dades extretes de la mateixa Generalitat de Catalunya lā€™infrafinanƧament crĆ²nic de la sanitat catalana Ć©s una de les raons per les quals el sistema de salut colĀ·lapsa de forma periĆ²dica i si sā€™aguanta, Ć©s merament pel sobreesforƧ del personal que, una vegada i una altra, treballen doblant torns i amb excĆ©s de cĆ rrega de treball, cosa que pot perjudicar, i molt, a lā€™usuari.

Si seguim buscant i ens fixem per exemple en la manca de coneixements dā€™autocura de la poblaciĆ³ o en els baixos Ć­ndexs de vacunaciĆ³ podem trobar que, malgrat de portes enfora el discurs del govern i de sanitat Ć©s que la PrimĆ ria Ć©s fonamental per a donar uns bons serveis sanitaris, aquesta atenciĆ³ PrimĆ ria encara estĆ  maltractada i mal finanƧada (estem lluny de dedicar el 25% del pressupost de salut a lā€™AtenciĆ³ PrimĆ ria que Ć©s el que els treballadors reclamen) per una polĆ­tica hospitalocentrista. AixĆ² provoca que en comptes dā€™una actuaciĆ³ de prevenciĆ³ i promociĆ³ de la salut es treballa en el que podrĆ­em anomenar ā€œmedicina reactivaā€ Ć©s a dir en comptes dā€™evitar la patologia i, en els casos lleus, donar els coneixements a la poblaciĆ³ per a lā€™autocura es treballa en una situaciĆ³ dā€™acciĆ³-reacciĆ³ que va en contra dels fonaments de la primĆ ria i que provoca situacions com lā€™actual. ColĀ·lapse total.

Diuen que no hi ha diners per a millorar les condicions del personal de sanitat, no hi ha diners per a invertir en polĆ­tiques dā€™autocura, benestar i dotar dels recursos suficients a la sanitat que es mereix la poblaciĆ³ de Catalunya, perĆ² desprĆ©s quan colĀ·lapsa surten a la TV amb posat seriĆ³s i recomanant a la gent que no vagi al metge.

Fa poc que van sortir els informes PISA amb uns resultats acadĆØmics catastrĆ²fics dels alumnes catalans, cosa que va confirmar que les retallades fetes durant anys finalment han malmĆØs el sistema educatiu catalĆ . El nostre PISA anual sĆ³n les diverses epidĆØmies que hem patit i que patirem i any darrere any suspenem sense que ningĆŗ hi posi soluciĆ³. El mĆ©s probable Ć©s que, en comptes dā€™augmentar el finanƧament dā€™educaciĆ³ i salut que seria el mĆ©s lĆ²gic, es treguin de la mĆ niga diversos equips de treball per fer un estudi de la situaciĆ³ i en busquin solucions (sempre que aquesta soluciĆ³ no sigui millorar el finanƧament).

Aneu a pastar!