Per una sanitat pública, universal i de qualitat

els altres

Posted By: Berta           Ja hi tornem a ser. Una vegada més, i en van masses, l’epidèmia de grip (aquesta vegada barrejada amb COVID, virus estomacals i refredats) ha tornat a demostrar que tenim un sistema de Salut constantment en tensió, ja que en qualsevol situació que se surti del normal queda totalment col·lapsat.

Segurament aquests dies sentirem al departament de Salut donar un seguit d’excuses per a justificar aquesta situació com per exemple la baixa taxa de vacunació contra la grip i el Covid o inclús, tirant de demagògia, culpant les diferents vagues convocades per els sindicats en contra d’un acord insuficient que l’únic que fa és donar quatre duros (i a algunes categories laborals ni això) per continuar treballant en, pràcticament, les mateixes condicions laborals.

No és d’estranyar doncs que veient que aquesta manca de previsió, de dotació de personal i d’insistir en acords que no milloren les condicions laborals dels treballadors sigui de fàcil preveure que cada cert temps ens trobarem amb el desolador panorama que ara estem veient. Pacients que es tiren hores (i dies) als passadissos pendents d’ingrés, altes precoces de pacients que al cap de poc han de reingressar, ambulàncies que no poden deixar els pacients a urgències per manca d’espai i que, per tant, queden inutilitzades si hi ha noves urgències, hospitals demanant als CAP que no es derivin més pacients si no és estrictament necessari, etc.

I és que podem trobar molts motius, i excuses, per justificar aquesta situació que perjudica i molt tant a pacients com a treballadors i que posa en risc novament la vida de les persones més vulnerables tal com, desgraciadament, vam comprovar no fa gaire. Les solucions d’urgència han estat obligar a portar mascareta als centres sanitaris (una mesura d’eficàcia limitada) i tornar a activar la baixa d’autoresponsabilitat per a pacients amb simptomatologia lleu per tal que no hagin d’anar al CAP a buscar la baixa mèdica.

Si busquem la causa principal, la trobarem en la manca crònica de finançament del sistema català de Salut. Si mirem la despesa que es fa per PIB al nostre país el % dels pressupostos que destina la Generalitat a sanitat podem observar que són molt inferiors al % que hi destina Espanya.


Font Catsalut

Segurament que l’argument del conseller Sr. Balcells i el del molt honorable president Sr. Aragonès serà el de dir que la culpa és d’Espanya, i potser és així, però si vius en la comunitat autònoma amb més impostos propis del país i amb els polítics més ben pagats un comença a pensar que tirar pilotes fora és la forma més fàcil d’escórrer responsabilitats.

Com es pot comprovar per dades extretes de la mateixa Generalitat de Catalunya l’infrafinançament crònic de la sanitat catalana és una de les raons per les quals el sistema de salut col·lapsa de forma periòdica i si s’aguanta, és merament pel sobreesforç del personal que, una vegada i una altra, treballen doblant torns i amb excés de càrrega de treball, cosa que pot perjudicar, i molt, a l’usuari.

Si seguim buscant i ens fixem per exemple en la manca de coneixements d’autocura de la població o en els baixos índexs de vacunació podem trobar que, malgrat de portes enfora el discurs del govern i de sanitat és que la Primària és fonamental per a donar uns bons serveis sanitaris, aquesta atenció Primària encara està maltractada i mal finançada (estem lluny de dedicar el 25% del pressupost de salut a l’Atenció Primària que és el que els treballadors reclamen) per una política hospitalocentrista. Això provoca que en comptes d’una actuació de prevenció i promoció de la salut es treballa en el que podríem anomenar “medicina reactiva” és a dir en comptes d’evitar la patologia i, en els casos lleus, donar els coneixements a la població per a l’autocura es treballa en una situació d’acció-reacció que va en contra dels fonaments de la primària i que provoca situacions com l’actual. Col·lapse total.

Diuen que no hi ha diners per a millorar les condicions del personal de sanitat, no hi ha diners per a invertir en polítiques d’autocura, benestar i dotar dels recursos suficients a la sanitat que es mereix la població de Catalunya, però després quan col·lapsa surten a la TV amb posat seriós i recomanant a la gent que no vagi al metge.

Fa poc que van sortir els informes PISA amb uns resultats acadèmics catastròfics dels alumnes catalans, cosa que va confirmar que les retallades fetes durant anys finalment han malmès el sistema educatiu català. El nostre PISA anual són les diverses epidèmies que hem patit i que patirem i any darrere any suspenem sense que ningú hi posi solució. El més probable és que, en comptes d’augmentar el finançament d’educació i salut que seria el més lògic, es treguin de la màniga diversos equips de treball per fer un estudi de la situació i en busquin solucions (sempre que aquesta solució no sigui millorar el finançament).

Aneu a pastar!