Per una sanitat pública, universal i de qualitat

Què passa amb els eventuals?

Posted By: Berta 

Què passa amb els eventuals?

S’ha parlat, i molt, dels processos d’estabilització dels interins i una vegada que s’acosta la data fixada per convocar les places a fi de reduir la temporalitat (o més ben dit la precarietat) en el sector públic, surten dubtes sobre el que passarà amb els eventuals que durant anys han estat indispensables per al funcionament de la sanitat cobrint baixes, vacances o donant reforç a serveis que ho necessitaven.

La llei d’estabilització va ser el resultat d’esmenar unes negociacions entre els sindicats UGT, CCOO i CSIF amb el llavors ministre Iceta per donar resposta a sentències europees que deixaven que a Espanya no es respectava el topall del 8% de temporalitat dins del sector públic i s’incomplien les normes laborals UE des de l’any 1999. El pacte sortint, afortunadament i per pressions entre d’altres de la IAC i les mobilitzacions de les Plataformes d’Interines, es va corregir incloent-hi la opció del concurs de mèrits. El concurs de mèrits ha estat durant anys una demanda en solitari de CATAC-CTS/ IAC (també l’únic sindicat participant i col·laborador amb les plataformes d’afectats/des des del 2019), que sempre ha defensat la seva legalitat per estar prevista dins l’EBEP, i per aquest motiu ha patit atacs i mofes d’altres sindicats (UGT i CCOO) dient que veníem fum… els mateixos sindicats que ara es pengen medalles que no els pertoquen.

Aquest acord tot i haver aconseguit el concurs de mèrits trobem que té moltes mancances ja que busca estabilitzar llocs de treball quan el que volem des de CATAC-CTS IAC és consolidar persones que fins avui s’han vist cronificades a un frau de llei per abús de temporalitat, i sense dret a indemnitzacions per comiat quan eren cessades dels seus llocs de feina, en clar greuge comparatiu respecte dels treballadors i treballadores acollides sota l’ Estatuto de los Trabajadores.

Tornant als eventuals que són els més vulnerables contractualment parlant de l’empresa, en algunes gerències els han transmès l’alarmant missatge que si treballen 9 mesos estaran uns altres 9 mesos sense poder treballar al sector públic. En altres gerències però els diuen que si que podran treballar però amb altres contractes (baixes per IT, vacances, interinitat…). Però què diu la Ley 20/2021, de 28 de diciembre, de medidas urgentes para la reducción de la temporalidad en el empleo público?

1. Son funcionarios interinos los que, por razones expresamente justificadas de necesidad y urgencia, son nombrados como tales con carácter temporal para el desempeño de funciones propias de funcionarios de carrera, cuando se dé alguna de las siguientes circunstancias:

a) La existencia de plazas vacantes, cuando no sea posible su cobertura por funcionarios de carrera, por un máximo de tres años, en los términos previstos en el apartado 4.

b) La sustitución transitoria de los titulares, durante el tiempo estrictamente necesario.

c) La ejecución de programas de carácter temporal, que no podrán tener una duración superior a tres años, ampliable hasta doce meses más por las leyes de Función Pública que se dicten en desarrollo de este Estatuto.

d) El exceso o acumulación de tareas por plazo máximo de nueve meses, dentro de un periodo de dieciocho meses.

En el punt 1D parla que els contractes per acumulació de tasques no poden superar els 9 mesos en un període de 18 mesos. Enlloc diu que aquesta treballadora no pugui ser contractada a un altre centre, o amb una altra modalitat de contracte.

Caldria que l’ICS donés unes directrius clares per evitar el malestar entre els professionals i la fugida d’aquests cap al sector privat ja que, com malauradament hem comprovat amb la pandèmia, tenim un sistema sanitari amb moltes mancances i agreujar el problema de la manca de personal és com tirar-se un tret al peu.

Per això exigim l’ICS que a la propera Mesa Sectorial –a principis d’octubre– aclareixi aquest punt i doni instruccions homogènies a totes les gerències territorials per tal de no augmentar els malestars de les persones que hi treballem, i que ja hem patit prou abusos laborals.