ICS = INSeguretat
El personal de l’atenció primària de Salt s’han concentrat aquests matís davant dels centres que te el municipi per fer saber la inseguretat que viuen des de fa mesos. Concretament, expliquen que s’han potenciat les agressions verbals per part d’usuaris.
Una de les treballadores ha llegit un manifest conjunt en el qual denuncien que “ens sentim amenaçats i vulnerats els nostres drets fonamentals i la nostra seguretat laboral” i afegeixen que “treballem sota pressió psicològica i amb por per la nostra integritat física”.
CATAC-CTS/IAC ja fa temps que està denunciant la violència en lloc de treball, en qualsevol de les seves manifestacions, tant a Funció Pública com a l’ICS, i que s’ha convertit en un factor de risc psicosocial de primer ordre en les centres sanitaris. Existeixen molts comunicats de agressions que queden sense estudi, i davant la parsimònia de l’empresa fa uns mesos hem posat en marxa una campanya anomenada “Prou agressions” “els meus guants no son de boxa”
https://www.catacctsiac.cat/2021/10/prou-agressions/
Fins i tot, en un centre de Salt, ha arribat a venir un usuari armat, tot i que ho vam saber posteriorment, quan vam trucar a la policia”. A més, segons relaten, aquest usuari ha malmès dos vehicles: un, d’una administrativa i un altre, de l’Institut Català de la Salut (ICS).
Com a conseqüència, des de fa una setmana els sanitaris treballen a la seva consulta amb la porta tancada amb clau i fan servir una reixa metàl·lica a l’entrada, per controlar l’accés d’usuaris al taulell on hi ha el personal administratiu. “No podem seguir d’aquesta manera i no permetrem seguir treballant així”, van afirmar amb contundència.
Malauradament, cada cop són més freqüents les agressions patides per els metges, infermers, tcai, zeladors, administratius, etc., i la sensació de vulnerabilitat és cada vegada major, condició que genera una inquietud que pot arribar a condicionar el treball diari.
Aquesta inseguretat laboral per agressions és una de les causes de la insatisfacció professional i, per això, considerem necessari endegar un seguit d’actuacions davant les agressions al personal sanitari.
És vergonyós que tant Funció Pública, com el Departament de Salut i l’ICS no posin ni vulguin posar remei a aquesta situació d’agressions que pateix el seu personal dels centres sanitaris. Per tant, demanem als nostres comandaments, directius i demés responsables, els quals són els nostres garants i que han de vetllar per la nostra seguretat i salut en el treball:
- la seva participació com a part interessada en les accions legals (que poguessin emprendre’ns, per reclamar la responsabilitat, tant civil com a penal, (de l’agressor) amb independència que l’agredit o agredida hagi interposat una denúncia, mitjançant l’advocacia de la Generalitat, de l’ICS i del centres de treball.
- garantir les adequades condicions de treball per assegurar la protecció individual i col·lectiva front al risc de violència en el treball.
- integrar la condemna de tota conducta que atempti contra la dignitat dels treballadors i treballadores dintre de la seva política d’empresa.
Tota aquesta violència en els llocs de treball que estem patint els professionals de la salut són fets són molt greus que posa en risc i perill la seguretat i salut dels treballadors i que, per tant, s’hi ha de posar solució, d’una vegada, dedicant-hi tot el temps i l’atenció necessària per tal d’erradicar-ho.
Els professionals de la salut comencem a estar molt cansats de que ningú hi posi remei definitiu.
La violència ocupacional constitueix un problema emergent en el àmbit de la salut laboral i cal considerar-la com una qüestió rellevant en el camp dels drets humans.
Des de CATAC-CTS/IAC DEMANEN tant a Funció Pública, com al Departament de Salut i a l’ICS una solució d’urgència per a tots els centres sanitaris. DEMANEM una política activa per prevenir i eliminar els actes i les conductes agressives i aquelles que suposin assetjament, per raó de sexe i laboral, així com en general totes aquelles que atemptin contra els drets fonamentals dels seus professionals, i en particular contra la seva dignitat personal i professional, ja que, aquestes situacions d’actes violents (violència física, verbal, psicològica, moral i sexual) comporta greus repercussions en la salut dels treballadors, com també en el clima laboral organitzacional i en la qualitat dels serveis o productes generats per part de qualsevol organització.