Els darrers anys, el 8 de marƧ ha agafat una dimensió massiva i les reivindicacions feministes abasten els Ć mbits de les nostres vides. Denunciem la feminització i la manca de reconeixement de les cures, la precarietat laboral de les dones, les violĆØncies masclistes estructurals i les desigualtats a les llars, llocs de treball, institucions i tots els altres llocs. El feminisme ha guanyat forƧa a molts Ć mbits de la societat, però no ens podem conformar en una presĆØncia del feminisme en els debats pĆŗblics innòcua o amb lleis que introdueixen millores molt petites en termes dāigualtat mentre es mantenen les polĆtiques neoliberals. Ens cal avanƧar en tots aquells aspectes estructurals que ens buiden de drets i ens condemnen a la desigualtat.
Les dones cobrem menys i treballem mĆ©s. Lāescletxa salarial Ć©s del 22,2%[1] . Aquest Ć©s un indicador que mesura una desigualtat que tĆ© molts orĆgens i moltes conseqüències. Les dones tenen feines mĆ©s precĆ ries i mĆ©s contractes de mitja jornada. La discriminació patriarcal en el món laboral es repeteix, ampliada, en els Ć mbits socials. Lāescletxa de les pensions de jubilació Ć©s encara mĆ©s gran, amb la xifra abismal dāun 41%. Patim una taxa de pobresa mĆ©s alta, que arriba al 27,9%. Ā Les dones som les encarregades de fer tasques essencials per la vida de les persones i pel funcionament de la societat en el seu conjunt, aquelles que anomenem tasques de cura. Tenim una major presĆØncia en la sanitat, lāeducació, lāatenció a la gent gran i als serveis sociosanitaris i amb una dedicació en temps i en cĆ rrega mental molt desigual dins de les llars. I això no es trasllada en un reconeixement social sinó en una desigualtat.
Ens trobem en una etapa de rescat del capital, en quĆØ els estats han mobilitzat grans quantitats dāajudes per a salvar les grans empreses i re-establir els seus beneficis. La resposta als problemes de la població ha estat minsa, nulĀ·la i, fins i tot, repressiva. I les dones patim mĆ©s totes les problemĆ tiques socials. Lāencariment de lāenergia i del cost de la vida en general, es tradueix en una major pobresa energĆØtica, i hem de fer mans i mĆ nigues per tirar endavant les nostres llarsĀ mentre lāespoliació per part de les grans empreses queda intacte. Els interessos dels bancs tambĆ© prevalen quan cada dia desnonen a tantes famĆlies, amb les dones al capdavant, que no poden pagar lloguers desorbitats. Les dones sense papers, per culpa de la llei dāestrangeria, ho tenen mĆ©s complicat.
El govern de lāestat espanyol, que sāanomena a ell mateix āprogressistaā, ha decidit pactar amb la patronal i la dreta i deixar gairebĆ© intacta la reforma laboral del 2012, que va precaritzar profundament els drets laborals. Les dones hem estat les primeres a ser acomiadades i les que tenim contractes mĆ©s precaris i estem en pitjors convenis laborals, i no sāhan derogat aquells aspectes mĆ©s nocius que ens afecten especialment com són, el cost dāacomiadament i els contractes de temporada i de substitucions. Tampoc es modifica la subcontractació, que Ć©s un dels fenòmens que mĆ©s precaritza el treball femenĆ, amb empreses multiserveis amb condicions de treball i salaris nefastos. Tampoc sāha avanƧat en lāequiparació dels drets de les treballadores domĆØstiques. Per enguany tambĆ© sāespera que una reforma de les pensions que empobrirĆ la classe treballadora i que serĆ masclista, perquĆØ perjudicarĆ especialment a les dones. Volen ampliar els anys de cotització per al cĆ lcul de les pensions perjudicant les carreres laborals mĆ©s curtes, que són majoritĆ riament les de les dones.
La lluita feminista per la millora i lāemancipació de les dones treballadores en la que sāengloba la IAC no deixa de banda cap dels aspectes del sistema capitalista, patriarcal i racista que ens oprimeix.
Secretaria de la dona de la IAC, 2 de marƧ de 2022
[1] Dades extretes de: La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones. Generalitat de Catalunya.