Érem molts els que desitjàvem, amb no gaire esperança, que s’aprofités l’escarment de la pandèmia per revertir els errors neoliberals i es tornés a la sanitat pública els recursos, atribucions i gestió dels diners públics, de manera que tornés a ocupar el lloc de pal de paller que li pertany i que havia assumit amb èxit les dècades anteriors. Però no eren aquestes les intencions, ni del ministerio, ni del departament (pagament per l’ús d’UCI privades a preus exorbitants, la pifia dels 17 milions del contracte de seguiment de Ferroser, desigualtat en el tracte a col·lectius professionals determinats…)
En el següent article, CAS desgrana amb ma mestra la situació actual i expectatives per a la sanitat pública i en demana a la població que ens mobilitzem per defensar la sanitat. Si no reaccionem ara, ja no hi serem a temps.
