Per una sanitat pública, universal i de qualitat

Twitter Instagram Youtube Facebook eMail Delegats

Escrits

VES PER ON SURT EL NOSTRE CONSELLER DE SALUT, SR. ARGIMÓN

Posted By: Berta

Des de CATAC-CTS/IAC ja fa temps que estem denunciant a l’Administració la violència en lloc de treball, en qualsevol de les seves manifestacions, però només tenim, per part de l’Administració un silenci per resposta. Es va proposar a l’ICS i Funció Pública dur a terme campanyes de sensibilització social contra les agressions al personal dels centres sanitaris, amb la implicació de tota l’Administració, com s’està fent amb altres col·lectius, per resoldre aquesta xacra que estem patint els treballadors/res dels centres de salut.
Les retallades a la sanitat pública catalana, des de fa més de quinze anys, i la situació social actual, agreujada per la pandèmia de la Covid 19, han posat a centres sanitaris públics en tensió, agreujant encara més l’exposició dels professionals a les situacions de violència de les quals no en som responsables.
Els responsables polítics i de l’Administració de la Generalitat són coneixedors de la situació actual de la societat i de la sanitat, però és que a més són els garants de la seguretat i salut dels seus treballadors i treballadores, en els centres sanitaris i fora d’ells, mentre exerceixen el seu treball. A ningú ens agrada treballar en aquestes condicions.

Les situacions de violència, en totes les seves expressions, que patim el personal dels centres sanitaris s’ha convertit en un factor de risc psicosocial de primer ordre.
Malauradament, cada cop són més freqüents les agressions patides pels metges, infermers, tcais, zeladors, personal administratiu, etc. La sensació de vulnerabilitat és cada vegada major, condició que genera una inquietud que pot arribar a condicionar el treball diari.

Aquesta inseguretat laboral per la contínua exposició a situacions de violència és una de les causes de la insatisfacció professional i, per això, davant la desídia, parsimònia i omissió per part de tots -Funció Pública, l’ICS i Departament de Salut, CATAC-CTS/IAC vam considerar necessari i obligatori engegar una campanya contra les agressions que està patint el personal dels centres sanitaris. Diverses campanyes anomenades.
“prou agresions”, “els meus guants no són de boxa

Cal posar-hi una imatge més, quan el personal de l’atenció primària de Salt treballaven a la seva consulta amb la porta tancada amb clau. “Ens sentim amenaçats i vulnerats els nostres drets fonamentals i la nostra seguretat laboral”

És vergonyós l’abandó sistemàtic que patim els treballadors i treballadores de la Sanitat Pública per part del Departament de Salut, de Funció Pública i de l’ICS que no han posat mai gens d’interès a resoldre aquesta situació d’agressions que pateix el seu personal en els centres de treball.
Pitjor encara, no només no han engegat cap campanya pròpia per reduir la incidència d’agressions als professionals, sinó que aquest regne de taifes en què s’ha convertit l’ICS, s’han torpedinat iniciatives, com la del nostre sindicat, ja que en alguns territoris ni se’ns ha permès l’ús de material per a la sensibilització dels usuaris.

Vam demanar i encara demanem als nostres responsables (comandaments, directius i altres) que s’impliquin en la defensa dels seus professionals i vetllin per la nostra seguretat i salut en el treball:

1. La seva participació com a part interessada en les accions legals que poguessin emprendre’ns, per reclamar la responsabilitat, tant civil com a penal de l’agressor, amb independència que l’agredit o agredida hagi interposat una denúncia, mitjançant els serveis jurídics de la Generalitat, de l’ICS i dels centres de treball.
2. Garantir les adequades condicions de treball per assegurar la protecció col·lectiva i individual front a les situacions de violència que es produeixin en el treball.
3. Integrar dintre de la seva política d’empresa la condemna de tota conducta que atempti contra la dignitat dels treballadors i treballadores.
No podem ni consentir ni admetre la passivitat dels responsables de l’Administració de la Generalitat davant les agressions que pateix el seu personal, ens cal una política preventiva real que erradiquí les situacions de violència destinant tots els recursos materials i humans necessaris en el menor temps possible.
Ves per on, ara surt el Dr. Argimón, el nostre conseller de salut, que diu que aquesta situació li “preocupa molt” i ha anunciat que crearan un observatori de violència contra professionals sanitaris.
Dr. Argimón, vostès – l’ICS, Funció Pública i el Departament de Salut – ja eren i són coneixedors d’aquesta situació que estem patint els professionals de la salut. No la poden banalitzar i, més que “observar”, el que cal és posar-hi mesures reals i efectives per resoldre-la definitivament.
Ens cal que el Govern de la Generalitat i una Conselleria de Salut apostin per una sanitat pública i de qualitat que doni el servei que es mereix la ciutadania.

Sense conèixer els antecedents, es diria ara que l’honorable senyor Argimon, ha caigut immaculat del cel en paracaigudes i ha anat a aterrar directament al timó del Departament de Salut. Com si mai hagués estat el director de l’empresa pública sanitària més gran de Catalunya, l’ICS.
Doctor Argimon aparqui la ironia per coses menys serioses. Fa anys que CATAC-CTS/IAC està denunciant l’augment de les agressions al personal dels centres sanitaris.

ON ERA FINS ARA?
QUI PROTEGEIX LA SEGURETAT I SALUT DELS TREBALLADORS/RES DELS CENTRES DE SALUT?
QUÈ ÉS AIXÒ D’UN OBSERVATORI SI NO VA ACOMPANYAT DE SOLUCIONS EFECTIVES?

La violència ocupacional constitueix un problema emergent en l’àmbit de la salut laboral i cal considerar-la com una qüestió rellevant en el camp dels drets humans.
El Codi penal protegeix els sanitaris contra les agressions; i en cas d’exercir la seva activitat en el si de l’administració pública, els equipara autoritat pública, i d’acord amb el seu article 550

Des de CATAC-CTS/IAC fa temps que EXIGIM al Departament de Salut, a Funció Pública i a l’ICS una solució d’urgència per a tots els centres sanitaris. DEMANEM una política activa per prevenir i eliminar tota mena de violència a l’ ICS (els actes i les conductes agressives) i aquelles que suposin assetjament, per raó de sexe i laboral, així com, en general, totes aquelles que atemptin contra els drets fonamentals dels seus professionals, i en particular contra la seva dignitat personal i professional, ja que, aquestes situacions d’actes violents (violència física, verbal, psicològica, moral i sexual) comporten greus repercussions en la salut dels treballadors, en el clima laboral de l’organització i en la qualitat del servei sanitari que mereix la ciutadania.