Per una sanitat pública, universal i de qualitat

Twitter Instagram Youtube Facebook eMail Delegats

Escrits

El dia de la marmota

I seguim igual, ja fa més de dos anys de la darrera baremació exitosa, el febrer del 2019, de la borsa de treball i setze mesos del nou pacte de borsa, signat per l’ICS per una banda i UGT, Metges de Catalunya i SATSE per l’altra.
Pacte que no podem evitar criticar novament, ja que contravenint el que es desprèn de les sentències europees que apunten cap a l’estabilització laboral dels treballadors públics al nostre país, s’hi optà per limitar el pes del treball previ per a la nostra institució; minvant d’aquesta manera les possibilitats de competència de gent amb molts anys de vinculació, que, precisament per motius propis de l’edat com a circumstàncies familiars o major dificultat d’aprenentatge, estan en inferioritat de condicions per a competir, en l’àmbit acadèmic, amb les més joves. Ben al contrari del que des de Brussel·les ens demanen…
Dos anys és molt temps, moltíssim! A hores d’ara difícil fora trobar qui encara es creies el mantra de les dificultats informàtiques, que si els pedals del Comodore 64, que si naps, que si cols: El rei va despullat!

Pura conveniència només. Una borsa de treball estancada, per no dir enfangada, per a major facilitat i llibertat de maniobra de l’ICS. Cosa reprovable, però comprensible. El que no queda ja tan clar és el paper dels sindicats signants. El darrer desembre es va reunir la comissió de seguiment. Era el moment de posar les cartes damunt la taula amb l’administració. Calia un ultimàtum i si l’empresa no complia, una nova denúncia del pacte.
Que varen a aconseguir en aquesta reunió? Ras i curt: res de res, tot un reguitzell de terminis de solució incomplerts un darrere l’altre, amb l’excusa de mal pagador de sempre.

On és la dimissió del responsable dels serveis informàtics de l’ICS?

La privatització (ells prefereixen externalització) de la informàtica de l’ICS ens ha dut a la indigència tècnica i als antípodes de la pretesa excel·lència en la gestió. Mentrestant el responsable màxim de la institució sembla més interessat a mostrar el perfil bo a les càmeres i regar la seva incipient carrera política. En cas que arribi al departament encara li haurem de sentir lloar la col·laboració pública privada (això és, el públic posa els cales que van a parar a butxaques privades) en serveis de salut i socials (Llei Aragonès reloaded?) la qualitat dels quals podria ser perfectament il·lustrada amb el nostre particular martiri informàtic.

Senyors d’UGT, Metges de Catalunya i SATSE, A que esteu esperant per a denunciar aquest “nou” Pacte de Borsa mort abans de néixer? Importa més el crèdit obtingut que el patiment diari del moltes treballadores?