Per una sanitat pĆŗblica, universal i de qualitat

Milers de professionals sanitaris, encallats durant tres anys en les oposicions de l’ICS

En alguns dels casos, fins i tot sĆ³n persones actualment sense feina, malgrat l’escassetat posada sobre la taula per les autoritats catalanes.

Tres anys han passat des que, al 2018, milers de persones fossin convocades a les primeres oposicions que feia l’Institut CatalĆ  de Salut (ICS) en 10 anys. L’objectiu, a instĆ ncies de la UniĆ³ Europea, era estabilitzar part de la plantilla, en molts casos sobrevivint a base de contractes de curta durada, substitucions o interinatges. Tanmateix, el procediment per a moltes de les persones no ha finalitzat. Prop de 18.000 opositors de diverses especialitats de l’Ć mbit sanitari i administratiu estan esperant avanƧar per disposar d’una plaƧa fixa en aquesta empresa pĆŗblica.

Segons el que l’ICS va apuntar al 2018, hi havia ofertats 10.092 llocs de treball de personal estatutari fix, de vint categories diferents. Diverses fonts apunten que la dilataciĆ³ dels terminis per resoldre el procediment d’oposicions en aquesta empresa ja Ć©s tradicional i que els professionals hi estan habituats. Alguns, perĆ², no ho comparteixen. Ɖs el cas de dues infermeres tarragonines que, en una conversa amb NaciĆ³Tarragona, qualifiquen tot el sistema d'”ineficient”, sobretot comparat amb el del Departament d’EducaciĆ³ i la cobertura de places de docents a escoles i instituts. “Hi ha mestres que es van examinar desprĆ©s que nosaltres i aquest curs ja estan treballant amb la seva plaƧa”, destaquen.

La major part de treballadors quan entren a l’ICS ho fan en qualitat de substituts o interins. SĆ³n contractes de curta durada, sense garantia d’estabilitat. Per aquest motiu, el Tribunal de JustĆ­cia de la UniĆ³ Europea va “tocar la cresta” a l’estat espanyol, ja que no Ć©s un fet aĆÆllat de Catalunya sinĆ³ que arreu de l’Estat el personal fix amb prou feines supera el 10% del total. Tot i amb aixĆ², la UE no obliga a l’Estat a cap percentatge ni a cap termini per incrementar-lo.

Les oposicions en el cas del sistema pĆŗblic de salut de Catalunya van aparĆØixer al 2018 i molts candidats van fer l’examen al 2019. Entre ells, molts sĆ³n professionals de la sanitat privada, d’altres personal eventual de l’ICS, tambĆ© molts interins, i finalment una proporciĆ³ significativa de persones directament sense lloc de treball. “Algunes companyes porten 8 o 9 anys sense feina”, informa una de les infermeres a aquest mitjĆ , que prefereix romandre en l’anonimat davant de possibles represĆ lies.

“Si tens amistat” amb la persona al cĆ rrec “i caus bĆ©, et dono una substituciĆ³ de baixa de maternitat” i si no “substitucions d’una setmana o de dos mesos”. AixĆ­ detallen que funciona la contractaciĆ³ al sistema pĆŗblic catalĆ  pel que fa a les ofertes de treball temporals. Ara mateix la borsa de treball estĆ  bloquejada perquĆØ no s’actualitza des del febrer de 2019 i, per tant, hi ha encara mĆ©s possibilitats de picaresca, perĆ² segons informen aquestes infermeres “la borsa sempre ha estat aixĆ­, els contractes de menys de tres mesos es poden fer fora de la borsa”. Entre d’altres, segons diuen, alguna de les raons per “penalitzar” algĆŗ Ć©s “demanar un trasllat”. “Pensem que no Ć©s el moment d’anar penalitzant”, opinen les afectades.

Places sense identificar

Un dels neguits del colĀ·lectiu de professionals sanitaris eventuals i interins Ć©s saber quines sĆ³n les places ofertades en les oposicions, ja que no s’han fet pĆŗbliques. “Opositem per aconseguir una plaƧa, perĆ² no sabem on ens tocarĆ , ni si ens hi podrem desplaƧar”, assegura una d’elles. “Potser he invertit temps i diners en una plaƧa que no m’hi podrĆ© traslladar”, afegeix. En el cas dels interins, que sense contracte fix sĆ­ que disposen d’una mica mĆ©s d’estabilitat que els substituts, podrien veure com d’un dia per l’altre es queden sense feina perquĆØ algĆŗ altre ha guanyat el seu lloc.

“Mentre es va allargant el procĆ©s, nosaltres no tenim estabilitat”, afegeixen, i destaquen que de moment no volen dur el procediment per la via judicial ja que aixĆ² “beneficiaria l’ICS”. “S’estan estalviant diners”, es queixen, perquĆØ “els treballadors no cobren per carrera professional, ni per antiguitat, ni per objectius”. Les quantitats anuals de diferĆØncia ronden entre els 4 i els 6.000 euros, en el cas d’infermeria.

El grup d’afectats de moment ha optat per presentar una queixa al SĆ­ndic de Greuges i al Departament de Salut. “El que busquen Ć©s que ens cansem o que s’acabi anulĀ·lant el procĆ©s”, conclouen.

Sense explicacions

Les places ofertades corresponen a les especialitats de medicina familiar, pediatria, tĆØcnic de diagnĆ²stic clĆ­nic, infermeria, fisioterĆ pia, llevadores, TCAI, auxiliar administratiu, zelador, tĆØcnic en imatge per al diagnĆ²stic, auxiliar d’hoteleria, tĆØcnic en anatomia patolĆ²gica i citologia i tĆØcnic de prevenciĆ³ de riscos laborals. En el cas dels zeladors i dels auxiliars administratius, categories que comptaven amb mĆ©s oferta en les oposicions, van lliurar els mĆØrits i estan a l’espera que els diguin quan presentar la documentaciĆ³ acreditativa per seguir avanƧant, desprĆ©s que no es complĆ­s el darrer termini anunciat -d’octubre de 2020- ni tampoc no s’hagi donat cap explicaciĆ³ al respecte. A mĆ©s a mĆ©s, protesten perquĆØ s’estĆ  requerint que uns papers que en molts casos ja haurien d’estar validats per l’empresa a l’hora d’inscriure’s a la borsa de treball es demani que es tornin a presentar, en plena pandĆØmia, de manera presencial.

En la resta d’especialitats, “no ens faciliten les dates per reprendre els processos”, assegura un text consensuat a partir d’un grup de sanitaris que s’han comenƧat a organitzar per resoldre la situaciĆ³. Un dels greuges que denuncien Ć©s que mentre tot aixĆ² dura hi ha un maldecap afegit: el bloqueig de la borsa de treball. Les actualitzacions haurien de ser de dos cops l’any, perĆ² la darrera Ć©s del febrer de 2019 i l’ICS alĀ·lega “problemes informĆ tics”. AixĆ² comporta que aquesta borsa, que serveix per cobrir la contractaciĆ³ temporal, no sigui operativa i s’acaba optant per “contractaciĆ³ a dit sense cap mena de control”. Es dona la paradoxa, a mĆ©s, que hi ha persones sense feina apuntades a la borsa de treball que veuen com l’empresa contracta gent que no Ć©s a la llista. Tot plegat, en plena pandĆØmia, en quĆØ la Generalitat ha dit per activa i per passiva que tĆ© mancanƧa de professionals.

“Ɖs mentida que faltin professionals, els treballadors estem doblant torns”, es lamenta una de les infermeres que ha volgut dir la seva. Lamenta tambĆ© la desorganitzaciĆ³ en el procĆ©s de vacunaciĆ³, ja que a Tarragona hi ha hagut casos d’infermeres que s’han ofert voluntĆ riament a vacunar i que un cop al centre hospitalari els han dit que no feia falta.

Font: naciodigital.cat