Per una sanitat pública, universal i de qualitat

Teletreball i la prevenció de riscos laborals

Teletreball i la prevenció de riscos laborals

Actualitat, Salut Laboral

Teletreball i la prevenció de riscos laborals

Els darrers anys, el treball a distància s’ha anat incorporant al món laboral, de manera lenta però progressiva, amb una rellevància especial de la modalitat de teletreball.

No obstant això, aquesta progressió lenta s’ha vist alterada per la pandèmia de la COVID-19, que ha tingut un impacte directe sobre l’augment exponencial del teletreball i clarament n’ha accelerat la regulació.

De manera sobrevinguda, moltes empreses van haver d’improvisar sistemes de teletreball, atès que en cas contrari s’hauria paralitzat encara més l’activitat. De fet, d’acord amb les dades recollides al VI Informe de la situació econòmica i laboral de la PIME catalana, durant el segon trimestre de 2020, la implantació del teletreball va ser la mesura més adoptada per les empreses a Catalunya, amb una mitjana total del 71,4%.

Però, tot i actuar com a motor principal per accelerar la regulació del teletreball, l’actual pandèmia aportarà un biaix considerable en relació amb el grau d’implantació a les empreses, ja que l’actual modalitat de teletreball a què moltes empreses i persones treballadores s’han vist abocades, no ha estat, en la majoria de casos, ni programada ni voluntària. Això ha fet que, a hores d’ara, la implantació real del teletreball sota els requeriments de la nova regulació encara sigui una incertesa. Només les empreses que ja tenien regulat i implementat el teletreball estaven preparades per adaptar-se fàcilment a la nova regulació. Haurem d’esperar un temps per veure com s’anirà implantant i quina repercussió tindrà en la seguretat i la salut de les persones que prestin els seus serveis en aquesta modalitat.

Respecte a l’impacte de la COVID-19 i com ho han viscut les persones treballadores que han hagut de fer teletreball durant la crisi de la primera fase de la pandèmia, una enquesta de la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (Eurofound) indica que la major part de les persones treballadores de la UE ho han viscut com una experiència positiva, però molt poques volen fer teletreball sempre; l’opció preferida és una combinació de teletreball i treball presencial.

En relació amb la implantació del teletreball, a continuació es detallen algunes dades:

  • Segons l’agència Eurostat, l’any 2018 el 5,2% de les persones ocupades entre 15 i 64 anys treballaven habitualment des de casa. Aquest 5% es pot considerar una dada constant des de l’any 2008.
  • Si en comptes de treballar habitualment, es recullen dades sobre les persones que treballaven només de vegades des de casa, sí que s’ha notat un canvi, ja que s’ha passat del 5,8% el 2008 fins al 8,3% el 2018.
  • Els països que destaquen amb percentatges més alts de persones que treballen habitualment des de casa són els Països Baixos i Finlàndia, al voltant del 14%, i els que tenen percentatges més baixos són Bulgària i Romania, amb, aproximadament, només el 0,4%.
  • A Espanya, el percentatge de persones que habitualment van treballar des de casa el 2018 va ser del 4,3%.
  • Pel que fa al gènere, la mitjana no mostrava una gran diferència: l’any 2018 el 5,5% de les dones a Europa treballava de manera habitual des de casa, mentre que els homes ho feien en un percentatge del 5%.

https://treball.gencat.cat/ca/ambits/seguretat_i_salut_laboral/riscos_i_condicions_treball/mesures_per_risc/teletreball/ – bloc1

Marc regulador

Fins fa ben poc, la regulació en matèria de teletreball era escassa. Només l’Acord marc europeu sobre teletreball, signat el 2002, i l’article 13 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors (en endavant, ET), incorporat arran de la reforma laboral de l’any 2012, en feien esment.

Mitjançant el recent Reial decret llei 28/2020, de 22 de setembre, de treball a distància, s’ha regulat aquest tipus de treball d’una manera específica. Aquesta normativa és aplicable al treball per compte d’altri, que regula l’article 1.1 de l’ET. Tot i això, s’hi indica, de manera implícita, que no és aplicable als treballadors i treballadores de les administracions públiques i, de manera explícita, que tampoc és aplicable al personal laboral al servei d’aquestes administracions.

Algunes administracions públiques de les comunitats autònomes ja disposaven de regulació pròpia i específica en el moment en què es va publicar aquesta norma. De fet, la Generalitat de Catalunya va ser la primera administració a regular el teletreball de manera permanent per al seu personal, concretament, mitjançant el Decret 77/2020, de 4 d’agost, que regula la prestació de serveis en la modalitat de teletreball per al personal al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i els seus organismes autònoms.

En l’àmbit estatal, poc després de la publicació del Reial decret llei 28/2020, de treball a distància, es va publicar el Reial decret llei 29/2020, de 29 de setembre, mitjançant el qual es modificava el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), amb la introducció de l’article 47 bis, relatiu al teletreball.

A les diferents regulacions s’hi han incorporat conceptes i definicions clau que permeten contextualitzar aquest tipus de treball. A continuació, se’n fa un recull:

Al Reial decret llei 28/2020, de treball a distància, s’especifiquen les definicions següents:

  • Treball a distància: forma d’organització del treball o de realització de l’activitat laboral segons la qual aquesta activitat es presta en el domicili de la persona treballadora o en el lloc triat per ella, durant tota la seva jornada o part d’aquesta, amb caràcter regular.
  • Teletreball: el treball a distància que es porta a terme mitjançant l’ús exclusiu o prevalent de mitjans i sistemes informàtics, telemàtics i de telecomunicació.
  • Treball presencial: el treball que es presta en el centre de treball o en el lloc determinat per l’empresa.
  • Relacions de treball que es desenvolupen a distància amb caràcter regular: s’entén que és regular el treball a distància que es presti, en un període de referència de tres mesos, un mínim del 30% de la jornada, o el percentatge proporcional equivalent en funció de la durada del contracte de treball.

D’altra banda, el Decret 77/2020, pel qual es regula la prestació de serveis en la modalitat de teletreball per al personal al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i els seus organismes autònoms, el preàmbul, i a l’article 1, que defineix l’objecte de la norma, especifiquen la definició de teletreball d’una manera molt semblant:

  • El teletreball és una modalitat de prestació de serveis en la qual una part de la jornada laboral es desenvolupa de manera no presencial i mitjançant l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
  • Aquest Decret té per objecte regular la prestació de serveis en la modalitat de teletreball, entesa com a forma d’organització del treball, en virtut de la qual una part de la jornada laboral es desenvolupa de manera no presencial i mitjançant l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Així mateix, al text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), modificat recentment pel Reial decret llei 29/2020:

  • Es considera teletreball la modalitat de prestació de serveis a distància en què el contingut competencial del lloc de treball es pot desenvolupar, sempre que les necessitats del servei ho permetin, fora de les dependències de l’Administració, mitjançant l’ús de tecnologies de la informació i la comunicació.

Finalment, l’Acord marc europeu sobre teletreball, de l’any 2002, incorpora les definicions següents:

  • El teletreball és una forma d’organització o de realització de la feina, amb l’ús de les tecnologies de la informació, en el marc d’un contracte o d’una relació de treball, en què una feina, que es pot prestar igualment en els locals de l’ocupador, s’efectua fora d’aquests locals amb caràcter regular.
  • El present acord afecta les persones teletreballadores. S’entén per teletreballadora tota persona que du a terme un teletreball tal com s’ha definit en el paràgraf anterior.

Si es comparen totes aquestes definicions i conceptes, es pot arribar a la conclusió que són molt semblants, però que com més específica s’ha fet la norma, més matisos s’han incorporat en el desenvolupament.

Això sí, hi ha un tret comú a totes les normes i acords que s’han esmentat anteriorment: el reconeixement de la igualtat pel que fa a drets. D’una manera o una altra s’explicita, en tots els casos, que les condicions laborals de les persones que fan teletreball han de ser les mateixes que les de les persones que fan el mateix tipus de treball en els locals de l’empresa.

Per tant, aquest és un aspecte cabdal que cal tenir present quan una organització vol implementar el treball a distància o el teletreball, ja que l’activitat laboral associada pot comportar riscos i possibles afectacions sobre la salut del personal. Per aquest motiu, des del punt de vista d’igualtat de drets i, en concret, del dret a la prevenció de riscos laborals, emparat per la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (en endavant, LPRL), cal assegurar-se que les persones que teletreballen reben una protecció adequada en matèria de seguretat i salut laboral.

El teletreball des de l’ergonomia – Identificació, avaluació dels riscos i planificació de l’activitat preventiva

Amb l’objectiu de garantir la seguretat i salut de les persones que fan teletreball, s’han de posar en marxa les eines de gestió preventiva necessàries per dur-lo a terme.

Les eines o instruments fonamentals per a la gestió preventiva a l’empresa són, tal com determina la LPRL, l’avaluació de riscos laborals i la planificació de l’activitat preventiva.

Com en tota activitat laboral, en el teletreball s’han d’identificar i avaluar tots els riscos a què estan exposats els treballadors i les treballadores, ja siguin riscos de seguretat, higiènics, ergonòmics o psicosocials.

En una fase inicial s’han d’identificar els riscos presents en el lloc de treball, tenint en compte la naturalesa de l’activitat, les característiques del lloc del treball, i les característiques de la persona que l’hagi de dur a terme. Tot seguit, s’han de posar en marxa les mesures preventives adients per eliminar els riscos evitables.

A continuació, s’ha de fer el procés d’avaluació de riscos amb la metodologia més adient. Si com a resultat d’aquesta avaluació hi ha una situació de risc, l’empresa ha de posar en marxa les mesures preventives necessàries. També s’ha de fer una planificació, anomenada planificació de l’activitat preventiva, del conjunt de mesures preventives.

Continuant amb l’avaluació de riscos i fent un repàs a la legislació específica, el Reial decret llei 28/2020, de treball a distància, recull que l’avaluació de riscos i la planificació de l’activitat preventiva han de tenir en consideració els riscos característics d’aquesta modalitat de treball, i posar un èmfasi especial en els factors psicosocials, ergonòmics i organitzatius. Especifica un aspecte important, indicant que l’avaluació de riscos només s’ha de fer de la zona habilitada per a la prestació de serveis, i en queda fora la resta de zones de l’habitatge.

També recull que l’empresa ha d’obtenir tota la informació sobre els riscos als quals està exposada la persona que treballa a distància mitjançant una metodologia que ofereixi confiança respecte als resultats, i preveure les mesures de protecció més adequades per a cada cas.

Quan per obtenir aquesta informació sigui necessari que qui tingui competències en matèria preventiva visiti el domicili, cal que s’emeti un informe escrit que ho justifiqui. Aquest informe s’ha de lliurar a la persona treballadora i als delegats i delegades de prevenció.

La norma preveu tan el cas en què la persona treballadora n’autoritzi la visita al lloc de treball com el cas en què no. En aquest darrer supòsit, el desenvolupament de l’activitat preventiva per part de l’empresa es pot fer sobre la base de la determinació de riscos que es derivi de la informació obtinguda de la persona treballadora d’acord amb les instruccions del seu servei de prevenció.

El teletreball des de l’ergonomia – Factors de risc ergonòmics relacionats amb el teletreball

Per detallar els diferents factors de risc associats al teletreball, s’han classificat en quatre apartats: els equips de treball emprats, l’entorn en què es desenvolupa el treball, la interconnexió ordinador-persona, i els factors de risc psicosocial. No s’inclouen els factors de risc relacionats amb les característiques de la persona que hagi de fer teletreball, i que s’han de tenir en compte quan es faci la identificació i avaluació de riscos.

Pel que fa als equips emprats:

– Pantalla

  • Ubicació de la pantalla a una distància dels ulls inferior a 40 cm o superior a 75 cm.
  • Alçària de la pantalla, en què la part superior quedi situada per sobre de la línia de visió horitzontal de l’usuari.
  • Presència d’un contrast, molest per a l’usuari, entre els caràcters i el fons de la pantalla.
  • Manca o desconeixement dels controls per regular la luminància i la brillantor de la pantalla.
  • Presència de reflexos de llum sobre la pantalla, provinents de punts de llum externs, tant de llum natural com artificial.
  • Presència de pampallugues a la pantalla.

– Dispositius d’entrada de dades

Teclat

  • Manca d’espai per recolzar els canells mentre es fa servir.
  • Teclat compacte que en dificulta una utilització fluida.

Ratolí

  • Manca d’espai per recolzar el canell mentre es fa servir.
  • Manca d’espai per moure’l.
  • Incomoditat durant l’ús, perquè és molt voluminós o molt petit.
  • Presència de resistència al moviment.

– Ordinador portàtil

  • Manca de teclat i de ratolí independents de l’ordinador portàtil.
  • Manca d’espai per recolzar els canells mentre es tecleja.
  • Ubicació de la pantalla massa baixa en relació amb l’alçada de la persona.
  • Pantalla massa petita per als requeriments de la tasca.
  • Manca de superfície per recolzar l’ordinador portàtil.

– Taula o superfície de treball

  • Manca de taula per treballar.
  • Manca d’espai a la taula per ubicar i moure tots els equips de treball (teclat, ratolí, telèfon mòbil, etc.) i la resta de material d’escriptori (bolígrafs, llibres, llibretes, etc.).
  • Taula massa baixa que impedeixi mantenir una posició còmoda mentre es treballa.
  • Taula massa alta que impedeixi mantenir una posició còmoda de braços mentre es treballa.
  • Manca d’espai sota de la taula per poder moure les cames fàcilment.

– Seient per treballar

  • Utilització de cadira amb alçària fixa.
  • Seient massa alt o massa baix.
  • Utilització de cadira sense respatller inclinable.
  • Cadira incòmoda.
  • Profunditat de la cadira massa gran per a les dimensions de la persona usuària.
  • Cantells de la cadira on recolzen parts del cos, aguts i durs.
  • Presència de reposabraços que impedeixin acostar la cadira, mentre la persona seu, a la taula.

Pel que fa a l’entorn:

– Espai

  • Manca d’espai per poder ubicar les cames sense haver d’encongir-les
  • Manca d’espai que impedeixi seure i aixecar-se sense dificultat (presència d’obstacles)

– Il·luminació

  • Il·luminació del lloc de treball per sota dels requeriments mínims que marca el Reial decret 486/1997, de 14 d‘abril, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.
  • Excés d’il·luminació, per exemple, perquè es treballa a l’exterior amb llum natural en ple dia o perquè es treballa a prop d’una finestra exterior sense persianes ni cortines.
  • Reflexos i enlluernaments.
  • Reflexos de llum sobre superfícies, provinents de punts de llum externs.
  • Enlluernaments provinents de punts de llum natural o artificials no protegits o controlats.

– Soroll

  • Presència de fonts de soroll properes a les àrees de treball, ja siguin de l’exterior, com el trànsit o activitats productives pròximes, o de l’interior, com equips de climatització, electrodomèstics, etc.

– Temperatura i humitat

  • Exposició a una temperatura per sobre o per sota del rang de temperatures indicat pel Reial decret 486/1997, per la falta d’aïllament tèrmic a l’habitatge o per la manca d’equips de climatització.
  • Exposició a la calor per proximitat a equips emissors.
  • Exposició a una humitat per sobre o per sota del rang d’humitats indicat pel Reial decret 486/1997, per la presència d’equips de climatització, o d’altres equips de treball que pertorben la humitat a l’habitatge (electrodomèstics).

Pel que fa a la interconnexió ordinador-persona:

  • El programa o programes que es fan servir per treballar no s’adapten a la tasca que la persona ha de realitzar.
  • La persona que ha d’utilitzar el programa o programes informàtics no té la capacitació per fer-lo servir de manera òptima, o no en té prou coneixement.
  • El programa o programes que es fan servir no són accessibles a les característiques de la persona usuària.
  • Els programes utilitzats no compleixen els requisits ergonòmics pel que fa al tractament de la informació per part de la persona usuària.

Les persones que teletreballen, com a usuàries de pantalles de visualització

Hi ha diversos punts de trobada entre la normativa sobre teletreball i la normativa de prevenció de riscos laborals. En aquest apartat es vol posar èmfasi en l’ús de pantalles de visualització de dades (PVD), que tenen reglament propi, el Reial decret 488/1997, ja que en la major part del teletreball es fan servir com a element fonamental del lloc de treball. Els criteris per determinar la condició d’usuari de pantalles de visualització de dades, es recullen a la Guia tècnica per a l’avaluació i prevenció dels riscos relatius a la utilització d’equips amb pantalles de visualització i són els següents:

  1. Tenen la consideració de persones treballadores usuàries d’equips amb PVD totes les que superin quatre hores diàries o vint hores setmanals de treball efectiu amb aquests equips.
  2. No són treballadores usuàries d’equips amb PVD les persones que duguin a terme un treball efectiu amb pantalles de visualització inferior a dues hores diàries o deu hores setmanals.
  3. Totes les persones treballadores que es troben entre les dues consideracions anteriors, que duguin a terme entre dues i quatre hores diàries (o de deu a vint hores setmanals) de treball efectiu amb aquests tipus d’equips, també es poden considerar persones treballadores usuàries si compleixen, almenys, cinc dels set requisits següents:

A continuació es presenten aquests set requisits:

  1. Dependre de l’equip amb pantalla de visualització per fer la seva feina, sense disposar fàcilment de mitjans alternatius per aconseguir els mateixos resultats.
  2. No poder decidir voluntàriament si utilitza l’equip amb pantalla de visualització per fer la seva feina o no.
  3. Necessitar una formació o experiència específiques en l’ús de l’equip, exigides per l’empresa, per fer la seva feina.
  4. Utilitzar habitualment equips amb pantalles de visualització durant períodes continuats d’una hora o més.
  5. Utilitzar equips amb pantalles de visualització diàriament o gairebé diàriament, en la forma descrita en el punt anterior.
  6. Que l’obtenció ràpida d’informació per part de l’usuari a través de la pantalla constitueixi un requisit important de la feina.
  7. Que les necessitats de la tasca exigeixin un nivell alt d’atenció per part de l’usuari; per exemple, pel fet que les conseqüències d’un error puguin ser crítiques.

Ús d’ordinadors portàtils durant el teletreball

Els ordinadors portàtils són equips que integren dins de la mateixa unitat, a més de les característiques pròpies d’un ordinador, una pantalla, un teclat, un ratolí, una càmera, un micròfon, així com l’accés a xarxes i equips diversos, tant per connexió amb cable com sense fils. Tot això, i el fet que ocupin un espai molt reduït, disposin de bateria per treballar de manera autònoma i pesin relativament poc per poder transportar-los a qualsevol lloc, fa que aquest tipus d’equips siguin, sovint, els escollits per fer teletreball com a eina principal.

Cal esmentar, però, que l’ús d’aquests sistemes portàtils, queden exclosos de l’àmbit d’aplicació del Reial decret 488/97, sempre que no es facin servir de manera continuada en el lloc de treball.

A la guia tècnica d’aplicació d’aquest Reial decret 488/1997, s’indica que els criteris per determinar si la utilització és continuada o no són els mateixos que s’apliquen per definir si la persona treballadora és usuària de pantalles de visualització o no.

En el cas que es determini que aquest equip portàtil es fa servir de manera continuada i, per tant, que li és aplicable el Reial decret 488/1997, s’ha d’adaptar als requeriments especificats en aquest reglament, que són, entre d’altres, incorporar dispositius d’entrada de dades independents, com teclat i ratolí, i en relació amb la pantalla, a més de complir els requeriments especificats, s’ha d’adaptar a les característiques de la persona usuària

El teletreball des de l’ergonomia – Recomanacions preventives

El teletreball és un model organitzatiu que canvia la manera tradicional de treballar. Com qualsevol canvi organitzacional, es tracta d’un procés complex, ja que per arribar a l’objectiu final s’han de superar molts entrebancs, coneguts com a “resistències al canvi”. Per això, per posar en marxa aquest tipus de modalitat de treball en una organització amb èxit, cal que sigui una acció perfectament planificada i que s’hi impliquin totes les parts que hi intervenen.

En primer lloc, la manera ideal d’abordar-lo seria a través d’un programa de gestió del canvi, en què s’identifiqui el punt de partida inicial i es dissenyi un full de ruta per arribar a l’objectiu final, que és la implantació del teletreball a l’organització.

El segon punt clau consisteix en la implicació del conjunt de persones que hi intervenen, fent-los partícips i donant-los la informació, el suport i la capacitació necessària, al llarg de tot el procés. La capacitació de les persones treballadores ha d’anar acompanyada d’una formació específica adequada i efectiva, en què es faci una avaluació personal dels coneixements assolits.

Finalment, cal fer una avaluació constant del canvi, per comprovar que s’assoleixen els objectius marcats en el full de ruta, i en cas que no sigui així, fer les correccions necessàries per continuar.

Tot seguit, es descriuen un conjunt de recomanacions preventives, àmplies, però no exhaustives, per ajudar l’empresa a posar en marxa les mesures, un cop s’hagin identificat i avaluat els riscos. S’han agrupat d’acord amb la classificació de factors de risc esmentada a l’apartat anterior.

Recomanacions relacionades amb els equips emprats:

– Pantalla

  • Situeu la pantalla a una distància dels ulls entre 40 cm i 75 cm.
  • Situeu la pantalla a una alçària en què la part superior quedi situada, com a màxim, a l’alçària de línia de visió horitzontal de l’usuari.
  • La persona usuària ha de poder orientar i inclinar la pantalla.
  • Cal formar i informar la persona treballadora sobre els controls de la pantalla per regular la luminància, la brillantor, el color o el contrast, perquè se’ls pugui adaptar a les seves característiques.
  • La pantalla no ha de tenir reflexos. S’ha d’evitar situar-la a prop de punts de llum. En el cas d’estar a prop d’una finestra, s’ha d’evitar que hi estigui situada just davant o darrere, s’ha d’intentar situar-la perpendicularment. En el cas que no sigui possible, la finestra ha de disposar de persiana o cortina que pugui actuar de difusor de llum.
  • En el cas que la pantalla o algun punt de la pantalla faci pampallugues, la persona usuària s’ha de posar en contacte amb el servei tècnic perquè la repari.


Dispositius d’entrada de dades

– Teclat

  • Ha de ser inclinable i independent de la pantalla, perquè la persona pugui adoptar una postura còmoda, que no li provoqui cansament als braços ni a les mans.
  • Per minimitzar l’adopció de postures forçades de mans i canells, també cal que sigui prou pla.
  • Hi ha d’haver un espai entre la vora del teclat i la taula d’uns 10 cm, per poder recolzar els canells a la taula mentre s’utilitza.
  • Pel que fa a l’aspecte exterior, és recomanable que sigui d’un color neutre (ni massa clar ni massa fosc), i preferiblement amb caràcters foscos sobre un fons clar. La superfície no ha de produir reflexos (acabat mat).
  • S’ha de poder moure amb facilitat dins l’àrea de treball.

– Ratolí

  • S’ha de poder moure amb facilitat dins l’àrea de treball.
  • S’ha de poder agafar, accionar-ne els botons i recolzar el canell sobre la taula de manera còmoda, de manera que es faciliti la linealitat entre la mà i l’avantbraç.
  • En el cas que el ratolí no llisqui amb facilitat, s’ha de netejar la superfície de contacte, tant del ratolí com de la taula, i cal valorar la incorporació d’una catifa de lliscament específica. Si no millora, s’ha de substituir el ratolí per un de nou.
  • Si l’ús del ratolí resulta incòmode, es pot incorporar algun element reposacanells.
  • Si es fa un ús intensiu del ratolí, es recomana aprendre a fer-lo amb les dues mans, per poder alternar la mà. En el moment de fer el canvi de mà, cal reconfigurar els botons d’accionament.
  • Quan no es faci servir, es recomana reposar la mà sobre de la taula, a la zona de davant del cos.

 

 

Fotos 5 canell  Foto ratolí totxo Foto 2 ratolins Fotos 6 canell

– Ordinador portàtil

  • Incorporareu un teclat i un ratolí independents de l’ordinador portàtil

 

teclat  ratolí

 

  • Feu servir sempre una taula per situar l’ordinador portàtil, amb prou espai per recolzar els canells mentre s’acciona el teclat. No s’ha de fer servir mai el cos per recolzar l’ordinador.

 

ordinador_005  ordinador_006

  • Col·loqueu l’equip portàtil sobre una taula de treball, com si es tractés d’una pantalla tradicional, i incorporeu-hi, si cal, un element estructural addicional que permeti ajustar l’alçària de la pantalla a les característiques de la persona usuària

ordinador_004

– Telèfon

  • Si l’atenció telefònica és una tasca habitual en el lloc de treball, incorporeu un conjunt d’auriculars amb micròfon, adaptats a la persona, per reduir la càrrega postural associada al manteniment de la postura.

– Taula o superfície de treball

  • La superfície de treball ha de ser prou àmplia per situar els diferents equips (pantalla, teclat, ratolí, etc.) i perquè l’usuari els faci sense haver de fer cap sobreesforç postural (com a mínim 120 cm d’amplada, tot i que són recomanables unes dimensions de 160 cm d’amplada i 80 cm de profunditat).
  • Minimitzeu la presència d’objectes i equips per facilitar el posicionament correcte dels dispositius d’entrada de dades així com dels documents físics que es facin servir.
  • Hi ha d’haver prou espai lliure sota la superfície de treball per mantenir una posició asseguda còmoda (hi ha d’haver com a mínim 60 cm d’amplada lliures).
  • La superfície de la taula no ha de produir reflexos molestos. Es recomana que el material de recobriment sigui mat i de color clar.
  • Verifiqueu que la persona adopta una postura còmoda mentre hi treballa, i que recolza correctament l’avantbraç sobre de la taula. En el cas que no se’n pugui regular l’alçària, s’ha de substituir la taula per adaptar-la a la persona, o bé incorporar suplements sota les potes quan les característiques de la persona ho requereixin perquè és bastant més alta que la mitjana, o mirar de reduir l’alçària de la taula, o aixecar el pla del seient de la persona, en el cas que la persona sigui més baixa de la mitjana.10 Taula v2

– Seient per treballar

  • Cal que la cadira sigui estable i permeti adoptar una postura confortable, amb llibertat de moviment i apropiada per a l’activitat.
  • S’ha de poder regular l’alçària del seient perquè s’ajusti als usuaris.
  • El respatller ha de tenir una prominència suau per donar suport a la zona lumbar (part baixa de l’esquena) i l’alçària s’ha d’ajustar per adaptar-se a la persona usuària. També ha de disposar de mecanismes per regular la inclinació.
  • La profunditat del seient s’ha de regular de manera que sigui lleugerament inferior a la longitud de la cuixa, perquè l’usuari pugui utilitzar adequadament el respatller sense que la vora de la cadira li pressioni la part posterior de les cames.
  • L’amplada del seient s’ha d’adequar a l’amplada dels malucs.
  • Tots els mecanismes d’ajustament han de ser fàcils d’utilitzar i d’accionar, sense que s’hagi de fer un esforç excessiu des de la posició asseguda, però, alhora, han d’estar construïts a prova de canvis no intencionats.
  • Es recomana fer servir cadires amb 5 punts de suport amb el terra (rodes o suports).
  • El seient i el respatller han de tenir les vores arrodonides i han d’estar recoberts d’un material transpirable.
  • Si la cadira té reposabraços, no han d’impedir que el treballador s’acosti a la taula.

12 cadira-01

 

– Reposapeus

  • S’ha d’incorporar un reposapeus sempre que la persona, amb una postura correcta asseguda davant d’una taula i amb els sistemes de regulació de la taula i la cadira, no aconsegueixi recolzar la planta dels peus a terra.
  • Ha de tenir una inclinació ajustable (entre 0 i 15 graus sobre el pla horitzontal) i una mida prou gran per recolzar els peus (com a mínim 45 cm d’amplada i 35 cm de profunditat), així com una superfície antilliscant, tant a la zona superior, per als peus, com als suports, per al terra.

 

Pel que fa a la postura i al manteniment de la postura estàtica asseguda:

  • Es recomana fer descansos freqüents per fer exercicis físics posturals i posar-se dret de tant en tant. Són més eficaces les pauses curtes (d’entre 5 i 8 minuts) i freqüents (cada 60-90 minuts), sempre acompanyades d’estiraments, que les pauses llargues i més espaiades.ordinador_009
  • Periòdicament, cal fer una revisió conscient de la postura adoptada a la cadira i de la posició dels braços, corregint-la si cal. Cal assegurar-se que la zona lumbar es recolzi sobre el respatller, que els peus estiguin ben recolzats a terra de manera neutra, sense encreuament de cames, i que els avantbraços es recolzin sobre la superfície de la taula a prop del cos.
  • Cal seure en posició frontal respecte de la pantalla.
  • En tasques que requereixin alternar la visualització de la pantalla amb la lectura freqüent de documents impresos, aquests documents s’han de col·locar en un suport entre el teclat i pantalla (amb un faristol) o a la mateixa pantalla (amb una pinça o grapa) per ubicar-los en els angles visuals o de gir i flexió del coll acceptables.
  • En tasques en què es facin servir dues pantalles o més, cal situar-les frontalment al pla de visió, com més a prop l’una de l’altra millor, i mirant de reduir l’angle de rotació del coll.

 

Recomanacions relacionades amb l’entorn:

– Espai

  • Es recomana adequar les dimensions de l’estança on es fa teletreball als requeriments mínims que marca el Reial decret 486/1997: de 2,5 m o més d’alçària, des del terra fins al sostre, de 2 m² o més de superfície lliure per treballador, de 2 m³ o més, no ocupats, per treballador.
  • Cal mantenir lliure d’obstacles l’estança on es fa teletreball per facilitar la mobilitat de la persona.
  • 13 alçada sostre

– Il·luminació

  • Cal disposar dels nivells d’il·luminació suficients per al tipus de tasques que es duguin a terme, però s’ha de controlar que no siguin excessius, de manera que puguin molestar els treballadors com, per exemple, els que redueixen el nivell de contrast sobre la pantalla de visualització de dades
  • Cal tenir en compte els requeriments mínims que marca el Reial decret 486/1997 pel que fa a la il·luminació. Per a tasques generals de lectura, d’escriptura i altres tasques habituals d’oficina, cal disposar d’un mínim de 500 luxs mesurats a la superfície de treball, evitant en tot cas els reflexos o els enlluernaments molestos
  • Si es treballa a prop d’una finestra per on entra llum natural, cal que tingui persianes o cortines que permetin regular l’entrada de llum.

 

– Reflexos i enlluernaments

  • Cal apantallar qualsevol punt de llum que arribi directament a l’ull
  • La llum emesa pels punts de llum artificial situats al sostre no ha de molestar la persona treballadora que està situada davant la pantalla de visualització ni provocar reflexos a la pantalla.
  • En relació amb els punts de llum individuals, s’ha de complir la mateixa premissa, i cal moure el punt de llum o incorporar una pantalla si és necessari.
  • En relació amb els reflexos i enlluernaments provocats per llum natural, s’ha d’aplicar el mateix criteri anterior: cal fer ús de cortines i persianes per eliminar aquest efecte.

15 llums-01

 

 

– Soroll

  • El nivell sonor en els llocs on es fa teletreball ha de ser el mínim possible. A més de garantir un nivell sonor dins dels paràmetres marcats pel Reial decret 286/2006, s’ha de minimitzar l’exposició al soroll.
  • Es pot aïllar el soroll exterior a través del tancament efectiu de portes i finestres. A l’interior de l’habitatge, es recomana ubicar l’espai de treball en una zona aïllada o bé aïllar i moure els electrodomèstics o equips emissors de soroll a zones allunyades de la zona de treball.
  • A la guia tècnica d’aplicació del Reial decret 488/1997 sobre pantalles de visualització, es recomana que per a tasques difícils i complexes, que requereixin concentració, el nivell sonor excedeixi els 55 dB.

– Temperatura, humitat i qualitat de l’aire

  • És recomanable disposar d’equips de climatització que permetin condicionar la temperatura i la humitat del lloc de treball.
  • Pel que fa a la temperatura i la humitat, cal tenir en compte els requisits que marca el Reial decret 486/1997, de 14 d’abril, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. D’altra banda la guia tècnica d’aplicació del Reial decret 488/1997, sobre pantalles de visualització, recomana que la temperatura es mantingui, en època d’estiu, entre 23 i 26 ºC, i, en època d’hivern, entre 20 i 24 ºC.
  • Cal ubicar l’espai de treball allunyat dels equips emissors de calor i fred, o de corrents d’aire.
  • Cal ventilar freqüentment l’estança on es fa teletreball, per reduir la concentració de diòxid de carboni que s’emet durant la respiració. Com més petita i aïllada sigui l’estança, més s’ha de ventilar.

 

Recomanacions relacionades amb la interconnexió ordinador-persona:

  • Cal fer una formació específica a totes les persones que fan teletreball de tots els programes i dels equips informàtics que han de fer servir. Així mateix, cal avaluar que totes les persones que fan teletreball sàpiguen utilitzar-los. Si es detecta que alguna persona no està capacitada en algun àmbit, cal tornar-la a formar fins que ho estigui.
  • Cal disposar d’un suport tècnic a l’organització, o persona referent, que pugui fer de suport en el cas que alguna persona tingui una incidència relacionada amb la utilització dels programes o amb els equips emprats.
  • Els programes, i els equips emprats han d’estar adaptats, o s’han de poder adaptar a les característiques dels usuaris. Si l’adaptació l’ha de fer la mateixa persona, ha d’estar capacitada en el coneixement de tots els paràmetres disponibles d’adaptació.

TIC

 

El teletreball des de l’ergonomia – Formació

La formació és un aspecte molt important des del punt de vista preventiu, i així ho recullen tant la LPRL com el Reial decret llei 28/2020, sobre teletreball.

A la LPRL, la formació en matèria preventiva s’especifica com a dret de les persones treballadores, i com a deure de protecció de l’empresari (articles 14 i 19).

El Reial decret llei 28/2020 també dedica un article a la formació (article 9), en què s’indica que l’empresa ha de garantir que les persones que treballen a distància rebin la formació necessària per dur a terme l’activitat, tant en el moment de formalitzar l’acord de treball a distància com quan hi hagi canvis en els mitjans o en les tecnologies utilitzades. S’han d’adoptar les mesures necessàries per garantir la participació efectiva en les accions formatives de les persones que teletreballen, de manera equivalent a les que presten el seu servei presencialment al centre de treball.

Per tant, d’acord amb les normes, d’una banda aquesta formació ha de ser específica del lloc de treball i adaptar-se a l’evolució dels riscos i a l’aparició d’altres de nous, i de l’altra, s’ha de garantir que no només les persones que fan teletreball rebin la formació necessària en el moment de formalitzar l’acord, sinó que també l’han de rebre en el moment en què es fan canvis en l’entorn tecnològic o dels mitjans o equips utilitzats.

Hi ha tres aspectes importants sobre la formació:

  • Respecte a la formació relativa al lloc de treball, que regula l’article 19 de la LPRL, ha de ser adequada i suficient, centrada en el lloc de treball, i ha de cobrir aspectes teòrics i pràctics. Aquesta formació és la que ha de rebre la persona treballadora sobre els riscos i condicions del lloc de treball on desenvolupa la seva tasca amb l’equip de treball, que, en el cas del teletreball, de forma habitual, serà el domicili de la persona. La planificació i el disseny d’aquesta formació l’ha de fer l’organització preventiva de l’empresa, a partir dels resultats de l’avaluació de riscos del lloc de treball i tenint en compte la persona que l’ocupa.
  • El teletreball, en la major part dels casos, comporta l’ús de noves tecnologies, d’aplicacions i de programes informàtics, que els treballadors i treballadores han de conèixer per desenvolupar la seva feina de manera òptima i sense dificultats. Si la persona treballadora no té una formació adequada en aquestes matèries, tindrà dificultats. Cal, doncs, detectar aquestes necessitats i formar els treballadors i treballadores per dotar-los de les competències digitals necessàries per prestar aquesta modalitat de treball de manera òptima, i eliminar la barrera coneguda com a bretxa digital.
  • El canvi organitzacional per poder prestar serveis per a l’empresa des de fora del centre de treball, fent teletreball, comporta canvis en la manera de treballar, per exemple: es generen nous espais col·laboratius, es fa una gestió diferent del temps, etc. En conseqüència, aquesta nova manera de fer requereix un aprenentatge, que s’ha de recolzar sobre la base d’una formació específica sobre teletreball.

El teletreball des de l’ergonomia – Efectes sobre la salut

Fatiga visual

Treballar davant d’una pantalla durant hores pot ocasionar fatiga visual, que es manifesta en forma de molèsties oculars de diferents tipus: ulls secs, llagrimeig, picor d’ulls, coïssor, etc. També pot provocar un trastorn visual, com visió borrosa, dificultat per enfocar, imatges dobles, etc., o un trastorn extraocular, com cefalees, mareig, etc. En general, aquestes afeccions són reversibles.

ordinador_010

 

 

Fatiga física o muscular

Els factors determinants que influeixen en l’aparició de la fatiga física o muscular de les persones que fan teletreball amb pantalles de visualització de dades són, d’una banda, la postura que adopta la persona davant la pantalla, i, de l’altra, els moviments repetitius de les mans en l’ús del teclat, del ratolí, o de qualsevol altre dispositiu d’entrada de dades. Una exposició perllongada als factors de risc que provoquen aquesta fatiga, poden causar diversos trastorns musculoesquelètics.

Els símptomes de la fatiga física o muscular poden sorgir en forma de cervicàlgies (dolor al coll i clatell), dorsàlgies (dolor a la zona dorsal de la columna) i lumbàlgies (dolor a la zona lumbar de la columna). També poden sorgir altres símptomes, com contractures, formigueig, síndrome de colze de tenis, síndrome de túnel carpià o tendinitis de De Quervaine.

ordinador_011

Fatiga mental

La fatiga mental és una disminució transitòria de l’eficiència funcional, mental i física, que depèn de la intensitat, durada i distribució temporal de la tensió mental precedent. La recuperació de la fatiga s’aconsegueix mitjançant descans (norma ISO 10075).

La utilització d’aplicacions o programes informàtics que no estan dissenyats segons els requisits ergonòmics, és a dir, difícils de fer servir o que no són accessibles, així com la manca de formació i d’entrenament adequats per utilitzar-los, pot causar fatiga mental, que es manifesta com a sensació de cansament, somnolència, mal de cap, etc.

ordinador_012

 

El teletreball des de l’ergonomia -Vigilància de la salut

Les persones que fan teletreball o treball a distància tenen els mateixos drets en relació amb la vigilància de la salut que la resta de personal que no fa treball a distància. Per tant, l’empresa ha de garantir a aquestes persones una vigilància adequada de la salut, d’acord amb tots els riscos a què estan exposades.

Per aquest motiu, és molt important que l’avaluació de riscos laborals es faci de la manera més acurada possible, i que el document d’avaluació estigui a disposició del servei o unitat que s’encarrega de la vigilància de la salut.

Si les persones que fan teletreball són usuàries de pantalles de visualització (consulteu els criteris per ser usuari de pantalles a l’apartat 4), que serà en la major part dels casos en què fan servir ordinador durant la jornada, és aplicable el que recull l’article 4, sobre vigilància de la salut, del Reial decret 488/1997, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives al treball amb equips que incloguin pantalles de visualització. En aquest article, entre d’altres, s’indica que s’han de tenir presents, en particular, els riscos per a la visió i els problemes físics i de càrrega mental, així com el possible efecte afegit o combinat, i la possible patologia que els acompanyi. També s’especifica que aquesta vigilància s’ha d’oferir als treballadors i treballadores en les ocasions següents:

  1. Abans de començar a treballar amb una pantalla de visualització.
  2. Posteriorment, amb la periodicitat ajustada al nivell de risc a criteri del metge responsable.
  3. Quan hi hagi alteracions de la salut que puguin estar ocasionades per aquest tipus de treball.

Normativa

Normativa europea:

Acord marc europeu sobre teletreball, de 16 de juliol de 2002. https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=LEGISSUM:c10131

 

Normativa estatal:

Resolució de 31 de gener de 2003, de la Direcció General de Treball, per la qual es disposa la inscripció al Registre i publicació de l’Acord Interconfederal per a la Negociació Col·lectiva 2003 (ANC 2003). https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2003-3826

Article 13 del text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors, inclòs dins de la Llei 3/2012, de 6 juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral. https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2012/07/07/pdfs/BOE-A-2012-9110-C.pdf

Reial decret llei 28/2020, de 22 de setembre, de treball a distància. https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2020/09/23/pdfs/BOE-A-2020-11043-C.pdf

 

Sector de l’administració pública:

Normativa estatal:

Reial decret llei 29/2020, de 29 de setembre, de mesures urgents en matèria de teletreball a les administracions públiques i de recursos humans en el Sistema Nacional de Salut per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19. https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2020/09/30/pdfs/BOE-A-2020-11415-C.pdf

 

Normativa autonòmica:

Decret 77/2020, de 4 d’agost, pel qual es regula la prestació de serveis en la modalitat de teletreball per al personal al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i els seus organismes autònoms. https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/d/2020/08/04/77

Publicacions de l’ICSSL relacionades amb el teletreball

Prevenció de riscos en la modalitat de teletreball

Aquesta publicació conté recomanacions preventives relacionades amb el teletreball, que poden ajudar tant a l’hora d’identificar riscos com a l’hora de planificar mesures preventives.

Qüestionari per al desenvolupament de teletreball en el domicili en situacions temporals i extraordinàries

Aquesta publicació és una proposta de qüestionari, que ha d’omplir la persona que ha de fer teletreball en situacions temporals i extraordinàries. El qüestionari consta de 18 preguntes sobre el mobiliari emprat, les condicions de l’entorn i els equips informàtics utilitzats.

Prevenció dels riscos derivats de la utilització d’ordinadors portàtils

Aquesta publicació pertany a la col·lecció de quaderns de prevenció de l’ICSSL. S’hi aborda el tema dels ordinadors portàtils, identificant els riscos i els factors a què podem estar exposats quan en fem ús, els possibles efectes sobre la salut, així com un conjunt de propostes de mesures preventives.

 

Pantalles de visualització de dades

Aquesta publicació pertany a la col·lecció de fulls monogràfics de l’ICSSL. S’hi tracten els aspectes més rellevants de la utilització de pantalles de visualització de dades. Recull tant aspectes inclosos al Reial decret 488/1997, que en regula l’ús, com aspectes de la seva guia tècnica d’aplicació.

 

La usabilitat i l’accessibilitat de les aplicacions informàtiques en un entorn de treball

En aquest full monogràfic es tracta l’ergonomia en la interacció persona- sistema a través d’una aplicació informàtica. Recull des dels aspectes bàsics d’usabilitat i accessibilitat que ha de tenir una aplicació informàtica, fins als aspectes relacionats amb la gestió preventiva que hauria de posar en marxa una organització en el moment d’introduir una aplicació informàtica.

Altres publicacions

 

 

 

 

 

 

 

 

Mes informació a la font