Per una sanitat pública, universal i de qualitat

Twitter Instagram Youtube Facebook eMail WhathsApp Telegram Delegats

Escrits

Arriba un moment en què el silenci és una traïció

No és cap secret que l’ICS mai ha tingut un especial interès per donar contractes dignes a les seves treballadores. Quasi un 40% de la plantilla del personal de l’ICS és o bé eventual o bé interna. Contractes de dies, hores, de dilluns a divendres per no pagar el cap de setmana o, en el millor dels casos, una interinitat que la treballadora pot perdre en cas de retallades, trasllats o bé processos selectius sense dret a indemnització ni a ser ubicat en un altre lloc.

Com a empresa pública els criteris de contractació de l’ICS estan reglats per una borsa de treball. Aquesta borsa ha d’estar acordada entre empresa i sindicats i ha de valorar el temps treballat, la formació i des de fa uns anys una valoració dels superiors directes (més val que hi tingueu bona relació) i la millor nota de les darreres dues convocatòries de selecció.

En un món idíl·lic en què l’empresa a part d’aplaudir i ensabonar a les seves treballadores, sobretot ara en temps de COVID, hauria de tenir un pla de consolidació del personal en les seves places de treball. Lluny d’això ens vam trobar que en temps de les retallades es van suspendre indefinidament la convocatòria d’oposicions fins que, al 2015, es van convocar unes amb tan poques places que no es podien anomenar ni oposicions. Aquella oposició es va treure simplement per tal d’evitar l’accés de les treballadores interines a la carrera professional. Afortunadament anys desprès un tribunal va fallar a favor de les treballadores i ara tothom hi té dret. Si que és veritat que la darrera oposició (2018) ha ofert moltíssimes places però ha estat per la pressió d’Europa ja que van trobar aberrant que la temporalitat de les treballadores públiques fos molt superior al 8% recomanat. Tot això sense comptar que les convocatòries de l’ICS triguen a resoldre`s entre 3 i 4 anys, una vergonya per part del tribunal qualificador i una falta de respecte als aspirants.

Durant tot aquest període l’ICS, se suposa, que ha fet contractacions seguint la Borsa de Treball tot i que en moltes ocasions abusant dels contractes mensuals per tal de poder contractar a dit sense passar per el pacte que ell mateix havia signat amb els sindicats. Llavors el 2018 SATSE (com a sindicat signant de l’anterior pacte) va denunciar aquest pacte  per negociar-ne un de nou i que, teòricament, havia de ser millor i acabar amb la picaresca dels contractes mes a mes.

El darrer trimestre del 2018 es va fer una baremació (desastrosa) de la Borsa que es va “actualitzar” el febrer del 2021 amb nombrosos errors que han durat fins la baremació del nou pacte a l’abril del 2021, més de dos anys desprès.

El 2019 va ser l’any que es va negociar la Borsa que s’acaba de posar en funcionament aquest mes d’abril. En aquesta negociació l’ICS es va oposar a quasi tot el que va proposar CATAC-CTS IAC i per tant no vam signar aquest horrible pacte. Les nostres raons van ser les següents:

  • No podíem signar un pacte que reduïa dràsticament la puntuació per temps treballat perjudicant a personal eventual o interí de llarga durada i beneficiant a gent amb molt menys temps treballat. Dels 15 anys es va passar als 7 anys.
  • No podíem signar un pacte on desapareixia la docència i la investigació fent que l’esforç de moltes treballadores quedés en res.
  • No podíem signar un pacte que acotava la formació de tal manera que en poc temps totes les treballadores tindrien el màxim de punts i la diferència entre ser contractat o no dependria de la valoració del o la superior de torn.
  • No podíem signar un pacte que naixeria obsolet tal i com, malauradament, hem pogut comprovar. Un elevat número de treballadores estan o bé amb el màxim de puntuació o a pocs punts d’assolir-lo.

Llavors si el pacte era tan dolent perquè UGT, SATSE i MC el van signar? Les seves raons devien tenir.

  • MC va signar una borsa que, de fet, no afecta pràcticament als metges. El fet de que hi hagi escassetat de professionals d’aquest col·lectiu fa que la Borsa sigui una cosa totalment testimonial i que afecta majoritàriament als altres col·lectius. Algun favor a tornar desprès del pacte de sortida de vaga del 2018? Ja diuen que els favors amb favors es paguen…
  • SATSE va argumentar que volia acabar amb els contractes de mes a mes ja que es saltaven la borsa perjudicant a professionals amb més puntuació que d’altres. En el nou acord han aconseguit contractes de tres mesos (sense passar per borsa) que es poden prorrogar per un altre període de tres mesos per, finalment, convertir-se en un contracte de sis mesos que ha de passar forçosament per borsa. Aparentment és una millora però el que no diuen és que es poden eternitzar els contractes de tres mesos simplement canviant a la treballadora de servei assistencial. A part només va considerar al personal sanitari per a aquest tipus de contracte deixant a la resta d’estaments els contractes precaris de mes a mes.
  • Però dels tres sindicats signants el que és aberrant és que UGT formi part d’aquest pacte. Un pacte que discrimina a moltes treballadores tant per el que puntua com perquè els deixa abocats als contractes brossa.

És ben cert que tots tenim dret a equivocar-nos i pot ser comprensible que, d’entrada, alguns dels que van signar ingènuament aquest pacte pensessin que era bo o, si més no, millor que l’anterior per a les treballadores que l’hauran de patir durant els propers anys però el que ja és incomprensible és que veient que l’ICS ha incomplert sistemàticament tots els terminis pactats per arrencar aquesta borsa i que quan per fi ho ha fet aquesta s’ha demostrat injusta i obsoleta no hagin denunciat un pacte que mai hauria d’haver-se signat.

Les treballadores no volen aquest pacte de borsa. Les treballadores no es mereixen aquest maltractament! El que necessita el personal són plans de consolidació de les persones en el seu lloc de treball i a CATAC-CTS IAC sempre ho hem defensat.

NO VOLEM AQUESTA BORSA!